Arxiu Municipal

Setmana
internacional
dels arxius 2024

l’Arxiu Municipal de Molins de Rei és un  equipament municipal que té una doble funció: preservar i difondre  el patrimoni documental de la vila i conservar i organitzar els documents històrics i actuals de l’Ajuntament.

Si vols conèixer algun document, publicació, revista, cartografia o fotografia relatives a la ciutat pots buscar-ho a l’Arxiu.

L’Arxiu Municipal és el servei responsable de garantir la preservació, l’organització i la recuperació dels documents de l’Ajuntament, des de la seva creació i fins la seva eliminació o conservació, amb l’objectiu de salvaguardar els drets i els deures de les persones que contenen els documents, garantir l’accés a aquests documents, vetllant alhora pels drets a la intimitat personal i la protecció de les dades de caràcter personal, i contribuir a l’adaptació i millora de l’administració municipal a les demandes i necessitats de la ciutadania, fent-la més propera, accessible, participativa, àgil i transparent, facilitant i millorant així la relació, l’atenció i el servei a la ciutadania.

És el servei responsable de garantir la preservació i la difusió del patrimoni documental del municipi, com a font primordial per a preservar la memòria col·lectiva i per a comprendre el passat i el present del municipi. L’Arxiu promou la recuperació del patrimoni a partir d’adquisicions i donacions de fons i documents d’aquelles persones, entitats o empreses que volen preservar-lo i posar-lo a disposició dels investigadors, i impulsa activitats de difusió organitzant o col·laborant en l’organització de jornades d’estudi, conferències, exposicions, publicacions, visites comentades, etc. També es promouen activitats de recerca històrica a nivell local, ja sigui directament encarregant treballs d’investigació, o col·laborant amb entitats, serveis de l’Ajuntament, i escoles i instituts en els treballs de recerca dels alumnes

Arxiu Municipal de Molins de Rei
Carrer de Jacint Verdaguer, 95 bis (Ca n’Ametller) 08750 Molins de Rei
T. 93 680 33 40 – Ext. 145   arxiu@molinsderei.cat
Dilluns de 16h a 19h i de dimarts a divendres de 10h a 13h

Hola!

Em dic Miquel Arxiuvald i visc a l’Arxiu Municipal de Molins de Rei.
M’agradaria compartir amb vosaltres els secrets que amaga l’Arxiu, que de ben segur us sorprendran.

M’acompanyes ?

QUINZÈ SECRET - A partir de quina edat podien treballar els nens i nenes l'any 1931?

En commemoració del Dia Internacional dels Drets de la Infància, el proper 20 de novembre, us portem un document històric que il·lustra la lluita per aquests drets. Es tracta d’una acta de la Junta Municipal de Protecció a la Infància de 1931, en què es denunciaven les condicions laborals dels menors de 14 anys. Tot i que la llei permetia el treball infantil entre els 11 i els 14 anys, la Junta va instar els fabricants a no contractar menors per motius d’humanitat, salut i formació escolar.

Aquest document ens permet entendre com, des del mateix consistori, es condemnava la vulnerabilitat a què es veien sotmesos molts infants de la vila en aquells temps. Avui, esperem que Molins de Rei continuï defensant els drets dels nostres infants i construint una societat més justa per a ells.

 

Acta de Constitució de la Junta Municipal de Protecció a la Infància, 31 d’agost de 1931. Llibre d’Actes de la Protecció a la Infància 1908-1935. AMMR

CATORZÈ SECRET - Des de quan existeix l’ofici de barber?

Aquest mes, el secret d’octubre es centra en un dels oficis més antics: el de barber. Gràcies a les valuoses donacions de particulars, el fons de l’Arxiu Municipal de Molins de Rei s’enriqueix any rere any. Aquest cop, us presentem documents que fan referència a l’antiga barberia del Passeig Pi i Maragall, número 9.

La història de la barberia és un viatge fascinant que ens transporta a temps molt llunyans. En totes les grans cultures primitives, hi havia una figura semblant al barber d’avui. Ja en les primeres comunitats d’homo sapiens, només els savis podien tallar el cabell i cuidar la barba dels homes, perquè el cabell es considerava una part màgica i sagrada de la persona. Les primeres barberies daten de l’antic Egipte, on es va professionalitzar aquest ofici, que ha perdurat fins avui. A l’actualitat, l’ofici ha evolucionat molt més enllà de la simple cura del cabell i la barba, i s’ha convertit en un servei integral d’estètica i benestar masculí.

Molts de vosaltres segurament feu ús d’aquests serveis amb la gran varietat de barberies que tenim a Molins de Rei. Aquest mes, amb el document que us presentem, recordem la desapareguda Barberia del Biel, donant valor a un ofici amb tanta història i sovint poc reconegut.

Si voleu conèixer més sobre aquest ofici passeu-se per l’Arxiu i comenceu la vostra recerca. Us esperem!

 

Donació família Torres Giribets. Perruqueria de senyors Biel. AMMR

TRETZÈ SECRET - Quin fou el cost dels Gegants Vells de 1914?

Aquest mes us volem revelar un dels secrets més curiosos de la nostra vila: el cost dels Gegants Vells, en Miquel i la Montserrat. Gràcies a les factures que conservem a l’Arxiu Municipal de Molins de Rei, podem conèixer amb detall les despeses associades a la creació d’aquesta icònica parella.

El 18 de setembre de 1913, durant un ple municipal, es va plantejar la compra d’uns gegants de cartró pedra, aquesta data marcarà el inici d’aquesta peculiar parella. La seva adquisició es materialitzà l’any 1914, quan l’Ajuntament va pagar 200 pessetes per les figures. Els gegants, així com els cavallets de fusta, foren encarregats a la prestigiosa casa El Ingenio, de Benet Escaler, a Barcelona. La confecció de la vestimenta dels gegants va ser obra de dos vilatans: Miquel Pahissa i Dolors Sala.

Miquel Pahissa, amb la seva sastreria situada al número 90 de la carretera Reial, confeccionà el vestit i el barret de copa del gegant per un cost de 110 pessetes. La modista Dolors Sala s’encarregà del vestit de la geganta, així com de l’adquisició de les joies i complements. El cost de la roba necessària per a la confecció del vestit fou de 51,22 pessetes, adquirida a la botiga de novetats per senyora de Josep Muntané, i el cost total de la confecció ascendí a 171,72 pessetes.

Esperem que aquesta informació us hagi apropat una mica més als orígens dels nostres gegants.

Gaudiu de la Festa Major!

 

Factures Gegants 1913/1914. AMMR

DOTZÈ SECRET - Vols conèixer com passaven la mainada els juliols de 1999?

Els infants  i els adolescents  de Molins de Rei a la dècada dels  noranta gaudien del seu temps de descans escolars d’una gran oferta d’activitats de lleure proposades per l’Ajuntament i la gran quantitat d’associacions i entitats de la vila.

Aquest mes un convidem a endinsar-vos amb  la proposta del Centre Comunitari  Pont de la Cadena i Centre Cívic l’Àngel  per al mes de juliol de 1999.

A quina activitat t’apuntaries  o repetiries? Pots escollir entre un munt d’activitats com  jocs d’aigua, estampació de samarretes, sortida en bicicleta, entre moltes  més.

 

Programa d’estiu  Centre Comunitari Pont de la Cadena i Centre Cívic l’Àngel. 1999. AMMR

Us desitgem un bon estiu!

ONZÈ SECRET - Saps com van anar les eleccions de Catalunya de 1980 a Molins de Rei?

Les eleccions de 1980 representen un moment crucial en el retorn a la normalitat democràtica, marcant la restauració d’institucions fonamentals com el Parlament i la Generalitat, que havien estat actives des de les eleccions al Parlament de 1932 durant la Segona República.

Després de 1932 i fins a l’any 1980, no hi va tornar a haver eleccions al Parlament de Catalunya a causa primer de l’esclat de la Guerra Civil espanyola el 1936, i de la posterior abolició de les institucions catalanes per la dictadura franquista, entre 1938 i 1976.

L’última sessió del Parlament, a la seu del palau, fou l’1 d’octubre de 1938, el mateix mes que el general Franco decretà la suspensió del règim autonòmic, en derogar-ne l’Estatut de Núria. La Generalitat començà aleshores els anys de l’exili.

El diumenge 20 de març de 1980, dia de les eleccions al Parlament de Catalunya,  es van convocar un total de 4.436.459 electors majors de 18 anys amb dret a vot. Aquestes eleccions van decidir la composició del Parlament amb 135 escons en joc. La participació ciutadana va ser del 61,44%, amb un total de 2.725.558 persones que van exercir el seu dret de vot.

A Molins de Rei, 9.041 ciutadans van participar en les eleccions. Els resultats principals van ser: 2.626 vots per a CIU, 2.205 per al PSUC, 1.908 per al PSC-PSOE, 1.003 per ERC, i 1.373 per a altres candidatures.

Per aprofundir en els resultats d’aquestes eleccions, us convidem a consultar l’Arxiu Municipal. Estarem encantats d’atendre-us.

 

Llaç d’Unió, núm. 191, març de 1980. Molins de Rei.  AMMR

 

 

DESÈ SECRET - Descobreix la Història de la Fira del Llibre en Català

Aquest mes, en honor a la diada de Sant Jordi, ens complau compartir amb vosaltres un tros de la nostra història: el Cartell de Sant Jordi de l’any 1990, que va anunciar la IV Fira del Llibre en Català a Molins de Rei.

L’origen de la festivitat associada al llibre el situem als anys vint del segle passat, quan l’escriptor valencià Vicent Clavel i Andrés, va proposar la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i el Gremi de Editors i llibreters organitzar una festa per promoure el llibre.

Al 1926, el rei Alfons XIII va signar el Reial Decret que instituïa oficialment la Fiesta del Libro Español. La data escollida va ser el 7 d’octubre, dia de naixement de Cervantes.

A Barcelona, el 1929, durant l’Exposició Internacional de la Ciutat Comtal, ​​els llibreters van decidir organitzar-se i van sortir al carrer a muntar guinguetes per presentar novetats i fomentar la lectura. La iniciativa va tenir tant d’èxit, que  es va decidir canviar la data i es va establir com a Dia del Llibre el 23 d’abril, dia que coincideix amb dates significatives de dos grans autors de la història de la literatura: Cervantes i Shakespeare.

 Des del principi, la festa va contribuir a donar un fort impuls a la producció editorial catalana i encara avui conserva aquesta essència. Ha estat tan gran la transcendència de la festivitat catalana que el 1995 la Conferència General de la UNESCO va declarar el 23 d’abril el Dia Mundial del Llibre i del Dret d’Autor. 

A Molins de Rei, la tradició de la Fira del Llibre en Català pren arrels cap a l’any 1987, gràcies al compromís del Centre de Normalització Lingüística Ca n’Ametller i al suport de sis llibreries locals: Amèlia, Arola, Barba, Isabel Ruiz, l’Aixopluc, i Penyiscola.

En els seus inicis, la Fira del Llibre en Català es concentrava a la Plaça de la Creu, però amb el pas del temps, ha anat canviant de ubicació, traslladant-la primer a la Plaça del Palau, i ara a la Plaça de l’U d’Octubre.

Cada any, per anunciar la Fira, es crea un cartell i un punt de llibre únics, que esdevenen autèntics objectes de col·leccionisme per als molinencs.

La cultura i l’amor són els elements centrals d’aquesta celebració, representats pel llibre i la rosa. Sant Jordi transforma Molins de Rei en un escenari de roses i senyeres, inundant els carrers d’una vibració i color únic.

A més de mantenir viva aquesta tradició, la festa de Sant Jordi a Molins de Rei s’ha convertit en una setmana plena d’activitats culturals, on grans i petits gaudeixen de la varietat d’esdeveniments organitzats per les diferents entitats locals.

Des de l’Arxiu Municipal us desitgem a tothom una excel·lent diada de Sant Jordi, plena de llibres, roses i amor per la cultura.

Sant Jordi. IV Fira del Llibre en Català. Plaça de la Creu. Centre de Normalització Lingüística Ca n’Ametller. Molins de Rei, 1990. AMMR

NOVÈ SECRET - Saps el nom de la primera dona que va ocupar un càrrec polític a Molins de Rei?

Per commemorar el Dia Internacional de les Dones aquest març, i en reconeixement al 50è aniversari de la desaparició de Caterina Casas i Maymó, la primera regidora de Molins de Rei, dediquem el secret d’aquest mes a la Caterina per la seva  participació pionera en el camp polític local.

El camí de les dones per participar en l’àmbit polític no ha estat fàcil, la Caterina va desafiar les convencions de la seva època i obrí camí per a les futures generacions a Catalunya .

 Anteriorment,  aquesta lluita ja havia començat en altres països. Des de el inici de la revolució industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat, i   les precàries i difícils condicions de treball industrial arreu de tot el món  van provocar, des de mitjans del segle XIX, l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com  ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l’edat de treball de les criatures, la prohibició de l’horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los entre altres reivindicacions.

Les dones arreu de molts països tindran  cada cop més la necessitat de voler tenir dret a participar en l’àmbit públic, lluitaran per la reivindicació del dret de vot per a les dones.

La primera declaració programàtica reivindicant el dret de vot, la van fer les dones nord-americanes, el 1848, reunides a Seneca Falls. Les seves accions i les seves idees van traspassar fronteres i van tenir repercussions en altres indrets. Gràcies aquestes dones, dècades  més tard, la Caterina formarà part de les primeres dones que  exerciran el seu dret de vot  al nostre país.

En l’origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, tradicionalment s’han destacat diversos fets puntuals com la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York.

La reivindicació de millors condicions de treball i de vida, i de drets polítics i manifestacions en favor de la pau, són alguns dels temes que es troben en l’origen de la celebració del dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

Amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels anys seixanta i setanta, tornà la celebració d’aquesta data, que van acabar de corroborar les Nacions Unides, el 1977, en declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

La protagonista del secret d’aquest mes , la Caterina Casas i Maymó, va ser una dona treballadora i compromesa amb els ideals progressistes i feministes de la seva generació.

Cal destacar que des de el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, s’ ha escollit a la nostra protagonista per formar part de les 22 efemèrides escollides per commemorar aquest any 2024, 6 d’esdeveniments i 16 de personalitat, entre aquestes la de la molinenca.

L’objectiu de la Generalitat és posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria de personalitats i esdeveniments històrics, artístics, científics o culturals que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans i catalanes.

La Caterina va deixar la seva petjada en l’àmbit local. Entrà al Consistori com a militant d’ERC el 20 d’octubre de 1936, prenent possessió d’un càrrec polític per part d’una dona per primera vegada en el nostre municipi. En un primer moment com assessora  del conseller Pere Barberan, a la Conselleria de Sanitat i Assistència Social, fins que el 27 de novembre del mateix any deixarà aquesta per la Conselleria de Cultura. Es convertirà en presidenta del Consell Local de Primer Ensenyament.

De la seva gestió en aquesta etapa cal destacar l’activitat a favor de les escoles públiques, incloses les religioses incautades; el respecte a les directius del Comitè de l’Escola Nova Unificada: la catalanització de l’ensenyament, la coeducació i la gratuïtat del sistema educatiu; i el desenvolupament de l’escola laica i llibertària. Organitzà una biblioteca escolar en què hi havia llibres en català i en castellà i els nens eren qui tenien cura del control dels préstecs.

El 4 de juny de 1937 deixarà la política amb l’entrada del nou govern local, però no marxarà a l’exili.

Posteriorment serà denunciada i acusada d’haver delatat al seu cunyat, que era monjo de Montserrat, i de la seva conducta i participació contra el nou ordre,  fomentant “el funcionamento de las escuelas laicas y ateas, desmoralizando a las infancias en diversas conferencias (…) en cuyos locales hizo instalar pinturas nudistas aún visibles”). Amb la victòria franquista al 1939 serà detinguda i ingressada a la Presó de dones de les Corts.  Dies més tard començarà el inici del seu procés , el 15 de setembre es dictarà sentència, serà condemnada a 12 anys i un dia de reclusió per al tribunal del Consell de Guerra per a la seva participació com a destacada militant republicana contrària a la “causa nacional” i per aquest motiu constituïa un delicte d’auxili a la rebel·lió,

Va ser tancada a la presó de dones de les Corts de Barcelona i va quedar en llibertat condicional el 1941, moment en què va ser desterrada a València. No va ser fins el 1945 que va poder instal·lar-se a Barcelona on va treballar d’agent comercial fins a la seva jubilació.

Finalment, tornar a la seva vila natal on va passar el últims dies de vida. Morí al 1974 a Molins de Rei.

 Al 1996 l’Ajuntament dedicà el nom d’un carrer al seu nom.

Portada de l’opuscle bibliogràfic “Caterina Casas. Primera regidora de Molins de Rei”. Fundació Josep Irla. 2019. AMMR

VUITÈ SECRET - Vols descobrir la història del Primer Rei Carnestoltes a Molins de Rei?

El Carnaval és una de les celebracions més emblemàtiques i arrelades a Catalunya, iniciant-se el dijous gras amb l’espectacular arribada de Sa Majestat Carnestoltes i estenent-se fins al dimarts abans del dimecres de cendra. Aquesta festa, que marca el preludi de la Quaresma, és un període de dejú i reflexió, contrastant amb l’alegria i la desinhibició del Carnaval. Les seves arrels, profundament lligades al cicle religiós cristià, es remunten també a tradicions paganes ancestrals.

El Carnaval ha superat períodes d’adversitat, sent suspès durant la guerra i prohibit en l’era franquista, però ha renascut amb força en temps democràtics, demostrant la seva resiliència i importància cultural.

A Molins de Rei, la renaixença d’aquesta tradició va tenir lloc el 20 de febrer de 1982, gràcies a l’esforç col·lectiu de membres de la comunitat local, incloent el Secretariat de Dansa de la Joventut Catòlica, els Amics del Camell i l’Agrupació Folklòrica. Aquest grup va formar la CO.CA, una comissió de Carnestoltes, i va revitalitzar la festa amb actes com el ball del Camell.

El protagonista d’aquesta història, el nostre primer Rei Carnestoltes de l’època democràtica, va fer la seva entrada triomfal a la vila en tren, portant un onatge d’alegria pels carrers de Molins de Rei. Aquest Carnaval va ser especial, no només per la recuperació de la festa sinó també per la restauració de tradicions com el ball de màscares aristocràtic i el  ball del poble, culminant amb el ball de la bèstia i la presència dels esparriots.

Aquest mes, us convidem a reviure aquells moments màgics a través d’unes imatges úniques del nostre primer Carnestoltes. Per a una immersió més profunda en aquesta festa carregada d’història i tradició, us animem a visitar la nostra col·lecció.

Carnestoltes de Molins de Rei, 1982. Cortesia de la donació de la família Miquel Pellicer. Arxiu Municipal de Molins de Rei (AMMR).

SETÈ SECRET - Quins mags ens han visitat recentment?

Cada 6 de gener, a Catalunya, celebrem el Dia de Reis des de fa molts anys. Aquesta festa tradicional d’origen catòlic té lloc al matí després de la nit de Reis.

Els nens i nenes esperen amb entusiasme veure si els camells dels Reis d’Orient han begut l’aigua que els havien deixat la nit anterior, si els reis han tastat els dolços que els havien deixat a la safata i, sobretot, si han rebut algun regal. També hi ha el tros de carbó de sucre per aquells que, malauradament, s’han portat malament.

Aquesta gran il·lusió va ser compartida durant un temps per l’empresa Samaranch S.A., que repartia regals de Reis als seus treballadors i les seves famílies.

Aquesta empresa, principalment dedicada a la fabricació de cobrellits i tapisseries, va seguir una política social amb els seus treballadors, oferint iniciatives com la creació d’una biblioteca, menjadors, una sala d’espectacles i teatre. L’any 1944, van construir la Casa Cuna, una llar d’infants que va ser un exemple a tot l’estat. Pel que fa als aspectes més lúdics, la pista de bàsquet construïda el 1947 va ser l’escenari de nombrosos esdeveniments socials. A més, la creació del Club Samaranch, amb diverses seccions com cinema, escenografia, escacs, filatèlia, fotografia, excursionisme, bolos, billar, bochas, taula de tennis i patinatge, va destacar especialment en l’equip de bàsquet, que va arribar fins a la segona divisió estatal.

Aquest mes, us convidem a explorar una imatge de la celebració del Dia de Reis a la fàbrica, que reflecteix aquest aspecte social i paternalista de l’empresa. En aquell temps, l’empresa repartia entre les seves treballadores un vestit de crespó, cinquanta pessetes i joguines per als més petits. La imatge data de 1943 i ha estat amablement cedida pel Sr. Vicenç Joan Camps.

 

Dia de Reis. Fàbrica Samaranch S.A. Molins de Rei. 1943.  Cessió Vicenç Joan Camps. AMMR

SISÈ SECRET - Quin fenomen meteorològic va sorprendre Molins de Rei durant les festes de Nadal de 1962?

El desembre de 1962, Molins de Rei va viure una experiència meteorològica extraordinària. Després de les devastadores inundacions ocorregudes al setembre, la matinada de Nadal va portar una sorpresa inusual a la vila, cobrint-la completament de blanc a causa d’una intensa nevada.

Aquest episodi històric va afectar no només Molins de Rei sinó també altres regions de Catalunya, especialment les zones costaneres i prelitorals centrals.

La nevada de 1962 es considera la més destacada del segle XX a Molins de Rei. El centre de la població va arribar a acumular 65 centímetres de neu, mentre que els barris de muntanya van registrar una capa d’un metre i cinc centímetres, amb temperatures que van baixar fins als 8 graus sota zero. Tant la Rierada com Sant Bartomeu van quedar completament aïllats del centre de la ciutat, i el mateix va passar amb les connexions de Molins de Rei amb altres poblacions de la comarca i de Barcelona. Les carreteres i la línia ferroviària es van veure totalment interrompudes. Malgrat aquestes circumstàncies, els serveis de comunicació telefònica i telegràfica, així com l’electricitat, van continuar funcionant amb algunes interrupcions.

Tots els esdeveniments i espectacles programats per als dies de Nadal van haver de ser suspesos. Tot i això, els habitants de Molins de Rei van ser capaços de gaudir d’un Nadal diferent, on els més joves, en particular, van trobar alegria en aquest fenomen atmosfèric excepcional.

Imatge cedida per la Família Ferrer i Vilarrubla de la Gran Nevada. Vista de l’edifici de la Joventut Catòlica. Pastorets. Molins de Rei, 1962. Arxiu Municipal de Molins de Rei (AMMR).

 

CINQUÈ SECRET - Quina persona ens ha deixat recentment i ha contribuït a la recerca i la divulgació de la història de la nostra vila i del Baix Llobregat ?

Gemma Tribó i Traveria
(Manlleu, 1951 – Molins de Rei, 2023)

Foto: Arxiu Municipal

Que aquest secret serveixi per retre homenatge a la Gemma Tribó i Traveria i agrair la seva contribució a la recerca i la divulgació històrica de Molins de Rei i del Baix Llobregat i pel seu tarannà sempre col·laborador amb l’Arxiu Municipal de Molins de Rei.

Era llicenciada en Filosofia i Lletres,  doctora en Història  Moderna i Contemporània, catedràtica d’escola universitària,  degana de la facultat d’Educació de la UB, i professora jubilada del Departament de Didàctiques Aplicades de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona.

El seu compromís polític la va vincular al PSUC, a ICV, i als Comuns, formant part de les llistes de les darreres eleccions municipals d’En Comú Podem a Molins de Rei.

Tribó va dedicar-se durant 36 anys a la formació de mestres i va imprimir als seus estudis la seva pròpia consciència social d’esquerres, ja que va ser una activista política des de ben jove.

Va treballar en la didàctica de la història a Secundària i va participar en projectes de recuperació de la memòria històrica i en l’àmbit de la didàctica de la memòria democràtica.

Part de la seva cerca es va centrar en la Història Contemporània del Baix Llobregat i en el camp de la Història social i la de gènere.

A Molins, a l’any 1997,  impulsar l’entitat  cultural d’Espai de Recerca,   i de la revista de recerca i divulgació  “L’espai ”, de la qual en va ser la primera presidenta. A  més de editar anualment la revista organitzà diverses activitats culturals com conferències i debats estimulant la recerca i la divulgació local i del Baix Llobregat juntament amb altres membres de la junta.

En el 1999 va rebre el Premi Llorenç Presas de recerca.

Fou membre del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat , format part de la Junta en els inicis de l’associació, i ara des de 2013, s’havia tornat a incorporar  i era responsable dels projectes de recerca, a més de secretària de la Junta.

Un dels seus articles més coneguts és “El nou perfil professional dels professors de secundària” (2008). Va ser degana de la facultat d’Educació de la UB i Autora  publicacions com “Ensenyar a pensar històricament: els arxius i les fonts documentals en l’ensenyament de la història” (2005), “El Canal de la Infanta. La recuperació d’un patrimoni” (2015)

En la seva última obra, ‘La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1939) a l’any 2022,  revisa  la seva tesi doctoral del 1989.

La Gemma intervingué  en gran nombre de activitats culturals,  com xerrades divulgatives i conferències entre altres, sempre donant valor a la seva rellevància històrica i amb un discurs molt didàctic.

Recentment a  nivell local una  de les seves tantes aportacions rellevants que va fer va ser la seva implicació en l’Exposició sobre el Pont de Carles III (2022)

L’última col·laboració amb l’Arxiu Municipal fou el passat 9 de març a la conferència a càrrec d’Àlex Garcia Visús sobre  cadastre i cartografia del territori agrícola de Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, i Santa Creu d’Olorda.

 

Tribó també va cultivar la literatura. Així, el 2018 va publicar la novel·la històrica “Avui per tu, demà per mi” (2018). El protagonista era el seu pare, Miquel Tribó, un mestre de la República. La idea amb aquest treball era el d’acostar la història als més joves i a les persones amb dificultats de comprensió amb un text de lectura fàcil.

Ara mateix, estava treballant en un llibre sobre la Unió de Pagesos al Baix Llobregat i un altre sobre el Canal de la Dreta del Llobregat, que s’havia de publicar el pròxim 2024. Alhora, participava de forma molt activa en la recerca de l’altre tema que li havia interessat darrerament: la Memòria Democràtica, amb ‘Exili i deportació al Baix Llobregat’, juntament amb altres persones.

Des de l’Arxiu Municipal de Molins de Rei us convidem a consultar la seva obra.

Tribó i Traveria, Gemma. 1989.  Evolució de l’Estructura Agrària del Baix Llobregat (1860-1931). Universitat de Barcelona. AMMR

QUART SECRET - Quin rei i per què va visitar Molins de Rei al 1926

El 24 d’octubre de 1926, Alfons XIII, i tot un seguici de autoritats nacionals, provincials i locals de l’època, feia presència a Molins de Rei per assistir a l’acte de cloenda de les obres d’un edifici emblemàtic, l’actual escola el Palau.  Aquell dia el rei va posar l’última pedra del grup escolar.

Aquest mes us volem ensenyar el plànols restaurats de l’escola.

Plànol “Proyecto de Escuelas Públicas para Molins de Rey”, any 1924. Arquitecte Juan B. Serra. Escala 1:50. Restaurat  l’any 2020 per l’especialista  Clara Alibés. AMMR

 

TERCER SECRET - Descobreix el cartell de la Festa Major de Sant Miquel del 1928

Som a les portes de la Festa Major de Sant Miquel. Aquest mes us convidem a consultar el programa de la Festa Major de l’any 1928.  Si voleu veure’l veniu a l’Arxiu Municipal,  i el podreu consultar. Us esperem! Bona Festa Major!

 

Programa Festa Major de Molins de Rei. 1928. AMMR

 

Recordeu que podeu veure tot el material original a l’Arxiu Municipal:

Carrer de Jacint Verdaguer, 95 bis
Dilluns de 16 a 19 h i de  dimarts a divendres de 10 a 13h

SEGON SECRET - Com gaudien les vacances a Molins de Rei fa 50 anys?

Durant l’agost de 1973, com actualment,  molts molinencs i molinenques passaven llargues jornades d’estiu a la piscina municipal de Molins de Rei.

En aquest  equipament municipal  aquell any es va entrenar el campió de Europa Gunnar Larson, i el de Espanya, Jordi Comas sota les directrius del entrenador internacional, Paulsson.

Imatge de la Piscina Municipal de Molins de Rei. 1973, AMMR

 

PRIMER SECRET - Què va passar el 9 de juliol de 1848 a Molins de Rei ?

Sabies que fa 175 anys l’Ajuntament de Molins de Rei, i els majors contribuents, proposaren al ple del 9 de juliol de 1848 acordar noves condicions amb l’administrador dels comtes de Sobradiel  respecte al cens que el consistori  li pagava per el terreny que ocupava l’edifici i per l’ús de l’aigua de la font del Palau. L’Ajuntament va demanar pagar 75 lliures catalanes per el cens del terreny i per quatre  plomes d’aigua per obrir una font fora del recinte del Palau pel consum del comú.

Actes Ple. 1848. AMMR