Candidatura d’Unitat Popular – Alternativa Municipalista (CUP-AMUNT)

Xarxes socials

• Facebook
• Twitter
• Instagram

Mocions presentades 

Tribuna d’opinió del Grup Municipal Candidatura d’Unitat Popular – Alternativa Municipalista (CUP-AMUNT)

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 40 – Maig 2022

EL GOVERN SOCIOVERGENT NO APOSTA PER LA GESTIÓ PÚBLICA I MUNICIPAL DE L’AIGUA La CUP
apostem per la gestió directa dels serveis municipals, un model on els diners que paguem reverteixen directament en la qualitat del servei i en unes condicions laborals dignes per a les seves treballadores, sense generar beneficis a empreses privades. En la majoria de municipis de l’AMB, aquest servei és de gestió privada, a excepció del Prat de Llobregat i Barberà del Vallès. Municipis com Ripollet, Sant Cugat del Vallès i Corbera del Llobregat estan estudiant recuperar aquest servei un cop finalitzin els contractes amb les empreses privades. En canvi, a Molins de Rei, tot i trobar-nos en la mateixa situació que els municipis esmentats, el Govern sociovergent posa traves a municipalitzar l’aigua el 2024, un cop finalitzi la concessió amb Aqualia. Quan vam entrar a govern, l’any 2018, vam fer dues passes molt importants: la creació d’una Taula Municipal de l’Aigua, per liderar la conversió del servei d’abastament d’aigua privat gestionat per Aqualia a un de públic i municipal, entre altres coses; i l’entrada a l’AMAP, l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública. Hi havia consens polític en la gestió pública de l’aigua. Per això vam acceptar presidir la Comissió i representar el municipi a l’AMAP. Malauradament, el 2021 ens trobem amb un escenari completament diferent. AGBAR, l’empresa publicoprivada que gestiona la majoria de contractes als municipis metropolitans, esquitxada per casos de corrupció, ha engegat una lluita judicial contra la voluntat política dels municipis de decidir el model de gestió. La sentència judicial, sorprenentment, planteja per primera vegada la possibilitat que no sigui l’Ajuntament de Molins de Rei qui decideixi el model de gestió. Aquesta sentència, però, no diu enlloc quin model de gestió ha de tenir aquest servei. Per què no es pot gestionar aquest servei de manera pública i municipal, amb una participació de l’AMB? Res ho impedeix. Aquesta és la nostra via, però no la del Govern, i això va quedar molt clar quan van votar en contra a la moció que vam presentar el juliol del 2021: que la gestió pública directa (municipalitzada) de l’aigua era la millor per a la vila, tal com afirma la mateixa AMB.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 39 – Novembre 2021

ON ESTÀ LA REGIDORIA DE CULTURA?

La situació de paràlisi cultural en què es troba Molins de Rei des de fa gairebé dos anys és un fet. La pandèmia ha portat dificultats per a programar, facilitar i difondre activitat cultural a la vila, i els tècnics han fet una enorme tasca d’adaptació. Però és inadmissible que, passat any i mig de l’inici del primer confinament, ens trobem pràcticament al mateix lloc: seguim sent dels pobles on menys es fa, on menys es tracta amb les entitats i on menys es pot gaudir de la cultura. I això és per manca de voluntat política d’aquest govern, no posant la cultura com una prioritat i necessitat social. Els pressupostos del 2020 patien una retallada el 37,3% en Cultura. En el 2021 ens trobàvem aquestes partides en blanc. Malgrat que el pressupost s’ha anat ampliant al llarg dels mesos, això no s’està veient traduït en activitat cultural a la vila, o bé la difusió és insuficient. I s’han reduït el nombre de tècnics de cultura. El programa de Festa Major s’ha presentat 7 dies abans de l’inici. Costa d’entendre com la regidoria de cultura ha sigut incapaç de preveure amb més antelació plans A i plans alternatius i, sobretot, comunicar-ho. També és millorable el sistema de reserva d’entrades, ja que perjudica a persones que estaven ocupades en el moment de llençament. El govern s’enfada i ens ataca, però recordem que totes les propostes en els pressupostos del 2021 de la CUP van ser rebutjades, incloent-hi les de cultura. Quan vam estar al capdavant de la regidoria vam impulsar les Festes de Primavera, els murs de colors, engalanar carrers per Festa Major o fer-hi sopars. Els 4 projectes van ser cancel·lats pel govern sociovergent actual. I el problema va més enllà. Des de fa mesos moltes entitats culturals estan tenint problemes per rebre respostes a instàncies on demanen sota quins paràmetres muntar activitats, o un mínim suport logístic. L’administració hauria de ser un facilitador de la cultura popular. En canvi, s’opta pel mínim possible. Esperem que el govern de Xavi Paz i la regidoria de Cultura faci un canvi de direcció d’aquí al final de la legislatura.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 38 – Maig 2021

HABITATGE A MOLINS: MANCA DE VOLUNTAT POLÍTICA I RECURSOS TÈCNICS

Al passat Ple de març, un membre del Sindicat d’Habitatge Molins va intervenir en el Ple per expressar un seguit de demandes en pro d’un parc d’habitatge públic i polítiques de lloguer social per donar sortida a la vulnerabilitat habitacional. Des de la CUP vam assistir estupefactes, i sense la possibilitat d’intervenir, com des de la Regidoria d’Habitatge i Alcaldia es responia de forma paternal, arrogant i amenaçadora, i se centrava la intervenció a desacreditar el Sindicat, en lloc de donar resposta a unes demandes lícites i justes. A més a més, el Sindicat ha posat en relleu un seguit de tràmits que han hagut de fer, sense el suport de Serveis Socials, per poder aturar de manera provisional el desnonament d’una família vulnerable. Tràmits com la tramitació efectiva de l’informe de vulnerabilitat, el padró municipal, iniciar un pla de treball, etc. estan sent molt més complicats del que caldria esperar, malgrat estar emparats per la llei. Des de la CUP considerem molt greu i preocupant que aquests tràmits, que s’haurien de liderar des de Serveis Socials, no s’executin amb la celeritat exigida, a causa d’una manca de personal i dotació pressupostària. Fa un mes que estem a l’espera que la Regidoria de Finances es reuneixi amb nosaltres per incloure al pressupost del 2021 mesures en l’àmbit de l’habitatge. Esperem que el Govern faci una passa endavant i ens escolti. I aquella feina iniciada el 2017 pugui tenir una continuïtat. Des de la CUP, ens comprometen a fiscalitzar la política de l’Ajuntament en aquest àmbit i fer força a dins i fora la institució per garantir un dret a l’habitatge digne per a totes, també a Molins de Rei.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 37 – Desembre 2020

LA VIOLÈNCIA MASCLISTA I L’AFECTACIÓ DE LA COVID

A Catalunya, entre el 16 de març i el 30 d’abril, les trucades per violència masclista es van incrementar un 88% segons l’ICD. La raó principal és l’aïllament social que suposa el confinament. En el moment d’establir aquesta mesura no es va considerar l’impacte que podia tenir en les situacions de violència masclista: conviure únicament amb els agressors i la impossibilitat de mantenir una xarxa de relacions socials, que sovint són l’única manera de poder fugir d’aquestes situacions. Tampoc es va pensar que la crisi econòmica derivada de la COVID ha fet augmentar la situació de precarietat de moltes dones, fet que dificulta encara més trencar amb les situacions de dependència i maltractament.

Les dones, malgrat ser el 65% de les persones que hem estat a primera línia per fer front a la crisi sanitària, segons la Cambra de Comerç de Barcelona, continuem patint pitjors condicions laborals (salaris més baixos, més temporalitat i taxa d’atur més alta) i seguim assumint la major part de les tasques domèstiques i de cures.

Davant d’aquesta greu situació, en el passat Ple, la CUP vam presentar una moció per adoptar diversos acords com, per exemple, garantir l’empadronament immediat d’urgència de les dones migrades que viuen al nostre municipi per tal que no quedin excloses de sistemes d’ajut, tinguin accés al sistema de salut i al sistema d’atenció social; demanar la suspensió del pagament de lloguers i subministraments per a totes les dones que es trobin sense ingressos o acollides en les mesures d’Emergència Social, mentre duri la crisi sanitària, i aturar qualsevol mesura de desnonament sense alternativa d’habitatge; garantir habitatge social immediat per a les dones soles i amb famílies monomarentals que estan vivint en condicions de precarietat d’habitatge, així com implementar recursos d’habitatge d’urgència específics per a les dones sense llar; elaborar campanyes i programes de treball de noves masculinitats i desenvolupar programes en l’àmbit educatiu de sensibilització i prevenció de la violència, i ampliar el servei d’atenció a la infància que sigui víctima de la violència masclista, entre d’altres.

Cal seguir posant la violència estructural que patim les dones al centre del debat i garantir els recursos locals, econòmics i humans necessaris per erradicar-la.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 36 – Agost 2020

LA NOVA NORMALITAT SOCIOVERGENT

El Govern municipal va portar al Ple de juliol la seva proposta de pressupostos. Fent gala de la nova normalitat (la majoria absoluta del Govern), va presentar els pressupostos en roda de premsa abans de la seva discussió i aprovació a la sala de plens. Tot plegat ja ho havíem viscut la legislatura anterior amb el mateix Govern amb els papers canviats, però amb el mateix resultat: els pressupostos s’aproven només amb els 11 vots del govern i crítiques unànimes de l’oposició al fons i la forma d’aquests.

La CUP hi vam votar en contra pels fons i per la forma. Per la forma i) per presentar-los abans de ser aprovats i sense ni tan sols haver-se reunit amb nosaltres; ii) per ignorar les nostres propostes i ni tan sols donar una resposta política, fent respondre el nostre document a un tècnic de la casa; iii) per ni tan sols pretendre negociar un altre sentit de vot amb el nostre grup municipal, i iv) per negar-nos l’annex d’inversions als regidors de l’oposició mentre els regidors de JuntsxMolins (encara fora del govern) es passejaven per la sala de plens amb aquest annex imprès en DINA-3.

I pel fons, i) perquè aquest pressupost no contempla adequadament la nova realitat sorgida de la crisi de la COVID-19; ii) per les retallades en cultura popular, quan aquest sector hauria de liderar-ne en recursos la sortida; iii) perquè no contempla el desplegament del Pla local d’adaptació al canvi climàtic aprovat fa tot just uns mesos, i iv) perquè contempla unes inversions impossibles d’executar en els 5 mesos que queden de l’any.

Tornem, doncs, a la nova normalitat de la majoria sociovergent: unes formes i un fons que ja coneixíem i que el canvi de pes relatiu entre els partits que el conformen no canvia. Poc interès real i manifest d’incorporar idees que no siguin els regidors de govern.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 35 – Gener 2020

QUAN ES POSARÀ EN MARXA
EL GOVERN DE MOLINS?

Ja fa més de sis llargs mesos que l’actual govern, amb Xavi Paz al capdavant, està en actiu. Volia aprofitar l’ocasió per valorar què o, més aviat, què no ha fet durant el temps que portem de legislatura.
Després d’una campanya intensa, ara li tocava al Govern desenvolupar i explicar concretament què farà del que va prometre en campanya i amb quin ordre de prioritats durant els propers quatre anys. El que es coneix com el PAM, el Pla d’Acció Municipal, el full de ruta a quatre anys vista que guia la feina dels departaments de l’Ajuntament. Per ara, no en sabem res ni se l’espera a curt termini i, per descomptat, l’oposició no hi hem pogut fer aportacions.
De quines són les prioritats del Govern n’informarien els Pressupostos per al 2020, però, tot i que l’òptim seria aprovar-los al novembre, tanquem l’any sense la menor pista del que inclouran. Començarem el 2020 amb els pressupostos del 2019 prorrogats.
Hi ha debats que ja fa massa que estan sobre la taula i respecte dels quals un altre govern ja s’hauria posicionat si realment tingués ganes de progressar. Cal recuperar l’espai públic per a les persones, convertir en zona de vianants el Centre Vila i alguns carrers de diversos barris perquè tornin a ser per passejar, jugar, viure… Què farà el Govern?
Hem d’implementar mesures contra el canvi climàtic, com reduir el volum de cotxes i fums o millorar la recollida de residus. Implementarà el Govern el porta a porta i contenidors tancats, complint el Pacte d’Alcaldes 2020?
Molt va prometre en Xavi Paz sobre la nova residència. Més enllà d’externalitzar els esbossos de la forma de l’edifici, el Govern no té proposta de model de gestió i finançament. La vol privatitzar o la vol pública?
I el Consell Escolar? Ja fa molts mesos que s’hauria d’haver convocat. La comunitat educativa, un múscul imprescindible per a les polítiques educatives, es troba encara sense espais de participació davant l’Ajuntament. Quant cal esperar? La dependència envers el Govern demostra que cal avançar cap a una Xarxa Educativa de Vila que permeti apoderar la comunitat.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 34 – Desembre 2019

LA LLEI ARAGONÈS: UNA PORTA OBERTA A LA PRIVATITZACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS.

El sector públic es troba davant un nou desafiament: l’anomenada llei Aragonès, una proposta de llei del Govern de la Generalitat que vol regular el règim de contractació dels serveis de la Generalitat o dels ajuntaments en l’educació, els serveis socials i la salut: escoles bressol i especials, menjadors escolars, l’atenció domiciliària i casals de la gent gran, hospitals de dia per a persones amb discapacitat, serveis ginecològics, recursos a residències, el Servei d’Ocupació de Catalunya, etc.
Aquesta norma suposa obrir la porta a la seva privatització. Per fer-hi front, s’ha creat la Plataforma Aturem la Llei Aragonès, on hi ha més de 50 entitats socials, educatives i sanitàries, sindicats i alguns partits polítics, com la CUP. El diumenge 17 de novembre, tots aquests col·lectius van convocar una manifestació a la qual van assistir milers de persones per rebutjar aquest projecte que vol aprovar el Govern de la Generalitat de Catalunya.
La seva portaveu, Bàrbara Roch, ha deixat clar que “volem revertir-la a través d’una llei integral que blindi la gestió pública dels serveis bàsics per evitar que les empreses privades entrin a mercantilitzar l’educació, la sanitat i els serveis socials”. I és que el projecte no servirà perquè els serveis públics els prestin només entitats de l’economia social, ja que el criteri del preu ofert suposa fins a 40 punts sobre 100 en la valoració de la proposta.
La CUP ja ha presentat una esmena a la totalitat del projecte de llei, ja que, com diu la diputada Maria Sirvent, la millor manera de garantir la qualitat dels serveis és que “la gestió, la titularitat i la provisió siguin 100% públiques”.
Aturem la Llei Aragonès!

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 33 – Setembre 2019

MOLINS DE REI DAVANT L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA

Només una persona del tarannà de Donald Trump pot negar evidències cientificopràctiques com les que estem patint i de les que fa anys que se’ns avisa. El canvi climàtic, provocat pel model econòmic implantat per l’espècie humana a la gran majoria dels territoris del nostre planeta consistent en la captació i crema de recursos naturals, ens obliga a reaccionar.
Ja anem tard, però encara podem fer-hi coses. Això ens ha de preocupar i ocupar, i ha de dirigir les polítiques de tot tipus que proposem i implementem des de les nostres administracions públiques. Molins de Rei ha de posar-se a treballar de manera inqüestionable en aquesta línia en temes i assumptes concrets.
En què cal concretar-ho a escala local? Eliminar cotxes a combustió, a través del foment del transport públic i el transport sostenible i saludable (mobilitat elèctrica i sobretot, l’ús de la bicicleta i caminar) i, per descomptat, implantar l’illa de vianants al centre del poble i anar-la implementant a la resta del municipi. Aprovar el Pla Local d’Adaptació al Canvi Climàtic, promogut pel Govern anterior, que no el va poder aprovar, però que està enllestit, i, sobretot, programar i aplicar les inversions que en s’hi contemplen. Polítiques de reducció de residus i de la imperiosa necessitat de separar correctament aquells altres que generem. I potenciar el que ja està fet i funcionant a l’entorn del Pla Supramunicipal de Qualitat de l’Aire del Baix Llobregat.
I implementar polítiques transversals, ja des de l’educació dels més petits i reeducació dels adults, sobre la necessitat imperiosa de canviar d’hàbits. El nostre planeta s’ho mereix. Els humans que han d’habitar el nostre planeta els propers segles també. És la nostra obligació.
NOU MANDAT, NOUS REPTES

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 32 – Març 2019

RESIDU MÍNIM: TORNEM-HI

El divendres 21 de desembre vam tornar a arrencar una campanya sobre el model Residu Mínim, implantat a la vila des de fa més de 25 anys.

Ho fem, tal com ens hi havíem compromès en el pacte de govern, per dos motius bàsics.

El primer: els darrers anys, el percentatge de brossa orgànica recollida de manera adequada al contenidor marró ha baixat al nivell de fa deu anys. La separació de la brossa orgànica, per tractar-la correctament i convertir-la en adob, és imprescindible fer-la en origen (a casa, al restaurant , etc.) i no fer-ho impedeix a la planta de triatge separar correctament la resta de fraccions i implica que més residus vagin a l’abocador.

El segon: el nostre model, malgrat que fa 25 anys que demostra ser molt més eficaç i barat, no és el model usat a la majoria de municipis, ni el que administracions superiors pretenen implantar. Això fa que les campanyes que organitzen (“Envàs, on vas?”, per exemple) enviïn missatges confosos a la nostra població, que finalment no sap si està fent el que cal o no. I podem afirmar que ho fem molt millor. I només cal que separem BÉ l’orgànica, el vidre i el paper a casa.

Continuem, doncs, compromesos amb el model Residu Mínim, que va més enllà de la gestió dels residus i pretén fer una esmena a la totalitat d’un model econòmic que ens empeny a consumir i generar residus per acabar incinerantlos.

Continuem compromesos amb el Molins de Rei orgullós del seu model de gestió de residus i que en fa bandera, amb les entitats que usen la vaixella i els gots reutilitzables per als seus actes, amb els consumidors responsables que compren el pa amb bossa de roba i el peix amb carmanyola, i amb els comerços que busquen maneres per no generar residus.

Tornem-hi, que no ha estat res!

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 31 – Novembre 2018

Festa Major, sí; compromís, també

Aquesta Festa Major ha estat la primera que he tingut la sort d’organitzar i m’agradaria aprofitar per valorar-la.

Podríem dir que ha estat un èxit, pel bon temps que ens ha acompanyat i perquè la vuitantena d’activitats han funcionat a la perfecció, amb un munt de gent organitzant-les i gaudint-les. No podem fer res més que felicitar totes les entitats, principals organitzadores de la nostra Festa Major, i l’equip de tècniques de l’Ajuntament.

Dos caps de setmana han permès programar noves activitats i que l’ambient festiu durés més. El pregó, amb fort contingut social, va conscienciar sobre la hipocresia de la frontera sud que suposa el Mediterrani de la mà de 20 anys de Molins de Rei Solidària, juntament amb una molt potent posada en escena amb dansa, música i castell de focs.

Feia anys que reclamàvem una campanya contundent contra les agressions masclistes i LGTBIfòbiques. El Punt Lila va ser visitat per 430 persones i va recollir 8 denúncies. Totes les entitats que havien fet la formació van conscienciar els seus membres i van estar alerta. Seguirem treballant fermes contra cap agressió als nostres carrers.

Vam reservar 5.000 euros per engalanar carrers i organitzar-hi sopars i dinars, i diverses veïnes es van interessar i ho van fer. Esperem que s’obri la veda i l’any vinent, i per Festes de Primavera en siguin moltes més!

Al sorteig per poder veure correfocs i trobades des del Balcó de l’Ajuntament, cent setanta persones s’hi van apuntar, creiem que amb molt bona acollida. Un privilegi reservat a uns pocs que aquest any ha pogut ser gaudit per la majoria.

L’escenari i carpa a la rambla de la Granja van permetre descentralitzar cap als barris, i el concert final amb Papas & the Popos, a l’estil piromusical amb castell de focs, va tancar 9 dies de cultura popular i organització ciutadana, els fonaments de la nostra Festa Major.

Creiem que no hi ha cap més forma de tancar aquesta Festa Major que no sigui una assemblea de valoració, el proper 22 d’octubre, on tothom pugui aportar i entre totes ens organitzem per fer-la millor l’any vinent!

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 30 – Juny 2018

6 mesos governant-nos

Fem balanç del primer terç de nou govern. Apostem per la participació recuperant la Taula Local de l’Habitatge i el Consell per a la Cohesió Social i Territorial, aturats des de fa 3 anys, i nous espais com la Taula de l’Aigua, el Reglament orgànic municipal, una consulta sobre la conversió en zona de vianants del Centre Vila i obrir a debat públic les ordenances i pressupostos abans d’aprovar-los; revitalitzem l’espai públic i la cultura al carrer amb les Festes de la Primavera i la cessió de l’antic IES Lluís de Requesens a entitats socials, culturals i esportives; denunciem les violències masclistes i LGTBIfòbiques, preparem un pla integral contra les agressions masclistes i un pla local per les llibertats LGTBI; hem encarregat un estudi per triar el model de llar d’avis més adient; presentem un nou Punt d’Informació Laboral i nous plans d’ocupació amb sous dignes i durada d’un any; preparem noves promocions d’habitatge de lloguer públic i habitatge cooperatiu en cessió d’ús al c/ Molí i les Guardioles; hem aprovat noves tarifes de l’aigua, més barata per a qui menys consumeix, més cara per a alts consums, amb bonificacions socials i amb vista a recuperar el servei quan acabe la concessió; hem fet de Molins Energia una societat 100% municipal com a eina per municipalitzar, seguim estudiant el retorn a la gestió directa de diversos serveis en el proper any; vetllem pels drets dels animals; eliminarem les plaques solars de la nova plaça 1 d’Octubre i estudiem la seua reutilització.

Pròximament vos convidarem a fer balanç, preparar l’últim any de legislatura i encarar les eleccions municipals del 26 de maig de 2019.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 29 – Març 2018

Un pas endavant per responsabilitat i una oportunitat

El passat novembre es va trencar el pacte sociovergent per les posicions antidemocràtiques que el PSOE-PSC va prendre quan va donar suport a la repressió policial a Catalunya, a la dissolució del Parlament i a l’encausament i detenció de líders polítics. El govern en minoria ens va oferir a la resta de forces de l’oposició negociar un pacte de concentració, sense el qual es deixava Molins en una situació d’ingovernabilitat, fins a final de legislatura, del qual ni IxMdR-Més (1) ni MC (1) van voler prendre partit.

La CUP (4 regidores) no podíem obviar la crida com a primer partit a l’oposició. Vam plantejar un pacte en clau local en base al nostre programa electoral. Amb només un any fins a les eleccions, ho hem fet per responsabilitat, sabent que només en un any no es poden implementar gran part de les nostres propostes.

Des del pacte, hem assumit regidories amb què volem posar a prova, durant aquest any, polítiques rupturistes. Estem engegant una auditoria de tots els serveis anteriorment privatitzats per valorar-ne la municipalització. Farem de Molins Energia una empresa 100% pública. Estem estudiant fer pisos 100% de lloguer social a les Guardioles. Als pressupostos que presentarem properament, augmentem recursos en habitatge i la dotació a les polítiques Feministes i per l’alliberament LGTBI+. També hem apostat pels drets dels animals, i hem eliminat l’activitat dels ponis de la Fira i les pujades més fortes dels 3 Tombs.

Després de tancar el nom de la futura Biblioteca com a “El Molí”, estem dissenyant el procés participatiu per decidir sobre les plantes 0, 1 i l’edifici “C” d’El Molí, l’antiga Pau Vila o la Carpa Mariona. Estem estudiant obrir Aules d’Estudi tot el dia tot l’any, i hem apostat perquè aquest Balcó de la Vila sigui una eina d’utilitat ciutadana i no un espai de propaganda del govern municipal.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 28 – Novembre 2017

Molins de Rei va ser una vila excel·lent, innovadora en la política de gestió de residus a Catalunya. Una vila envejada i imitada de cap a cap del país. Es tractava d’una visió integrada i total: la implementació del contenidor marró i la recollida separada de la brossa orgànica, la planta de triatge per separar els envasos, la deixalleria, la recollida de voluminosos, de cartró comercial, les visites a la planta de compostatge de Torrelles i les campanyes sobre el cuc Baduc i per la reducció de residus. Un model d’èxit indiscutible, amb un lideratge polític clar i decidit des de l’Ajuntament, el suport del CEPA i, òbviament, el dels veïns i veïnes, comerciants i empresaris molinencs sense els quals hagués estat impossible. No va ser un camí de roses. Els canvis costen, però aquest projecte va fer aflorar a la vila un orgull ambiental i ecologista: ens permetíem el luxe d’alliçonar els nostres amics i coneguts que no tenien el nostre model sobre tot el que s’estaven perdent. 

 

Tot el que puja, baixa, diuen. I la baixada està sent dura i trista, especialment si tenim en compte allà on érem. Cada cop més vilatans pregunten el perquè de la manca de contenidor groc, cosa que és una evidència claríssima d’una manca de coneixement del model del Residu Mínim. El contenidor de la brossa orgànica és el que està sempre més buit i els índexs de separació continuen caient. Si féssim una enquesta de coneixement sobre el cuc Baduc, tot apunta que els resultats serien lamentables. 

 

Cal, doncs, recuperar el model, una directriu política clara: que el Govern municipal faci una aposta clara i decidida, tècnica i econòmica pel Residu Mínim. Cal recuperar les campanyes de sensibilització, tornar a parlar del cuc Baduc, de la reducció i separació de residus. Cal tornar a acompanyar i empènyer els ciutadans, els comerciants i els empresaris. Sense la seva implicació, això no té sentit.

 

 Tornem al Residu Mínim, recuperem l’orgull i tornem a excel·lir. En sabíem i en tornarem a saber. Ens hi posem?

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 27 – Juliol 2017

El Shopping Night com a paradigma de l’ús de l’espai públic

 

Fa unes setmanes que se’ns va anunciar l’inici imminent de les obres de reforma del carrer Doctor Barraquer. Suposarà una millora evident en un carrer molt espatllat per diferents patologies del paviment, especialment les voreres, i, per tant, molt necessària. També obre l’oportunitat de fer-lo de doble sentit per arribar al pàrquing del mercat i així poder tancar al trànsit pel carrer de Baix. Una oportunitat que es perdrà; el Govern no está por la labor. 

 

En contraposició, tot just fa una setmana que es va celebrar la nova edició del Shopping Night i es va tallar la circulació a l’ametlla; fins i tot es va impedir l’accés als guals. Fins i tot hi havia tarimes on se celebraven concerts. Algú recorda algun altre context on s’hagin celebrat concerts en aquesta zona? 

 

En contraposició (II), el divendres 2 de juny, les entitats Esplai l’Agrupa, Molins amb el Sàhara i Arran van construir un mur a la plaça de la Creu per simbolitzar el Mur de la Vergonya construït pel Marroc quan va conquerir el Sàhara Occidental. L’acció va ser comunicada a l’Ajuntament sense cap mena de resposta seva (!), es va tirar endavant i va ser aturada per requeriment de la Guàrdia Urbana. 

 

Per tant, quin és l’ús de l’espai públic que permet el Govern municipal? Protesta, no; compres, sí. Cotxes, sí; vianants, no. Cultura al carrer, sí, si és per comprar. No compartim en absolut aquest model, al qual ens oposarem: vianants i protesta, sí. Cultura, també.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 26 – Abril 2017

Menys fum, més espai per a les persones 

 

Des de la CUP valorem com a desastrós aquest procés participatiu sobre la reforma de la carretera, tacat de favoritismes i mitges veritats. Els canvis de l’alcalde a última hora i sense avisar per afegir al cens alguns botiguers concrets no empadronats a Molins i retirar-los posteriorment en esclatar l’escàndol l’han acabat de desprestigiar.

 

Primer no es va dir res sobre el canvi del cens; després, l’alcalde va dir a la ràdio que els botiguers no empadronats a Molins podrien votar; a continuació, el seu vot era simbòlic dins un registre “paral·lel” i, finalment, no se n’ha sabut res. Ni rastre de participació o resultats d’aquest registre paral·lel fora del cens.

A més, és una reforma de 6 milions d’euros que no considerem prioritària en el context de crisi social i econòmica que vivim.

 

Tot i així, estem contents per la victòria de l’opció C: més espai per als vianants, menys espai per als cotxes i la contaminació.

 

Han estat uns resultats molt ajustats, però han deixat palès que 2/3 dels molinencs volíem un canvi. Tot i no guanyar l’opció B per la qual vam apostar, creiem que no s’inhabilita el carril bici; és compatible amb l’opció guanyadora i poden haver-hi traçats alternatius de carril bici paral·lels a la carretera.

Al nostre parer, la participació ha estat insuficient. Cal continuar mobilitzant el poble, cal que molta més gent decideixi sobre les coses que ens afecten, cal conscienciar que la participació ciutadana és important i pot servir per a alguna cosa.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 25 – Gener 2017

Per un pacte contra el deute a Molins de Rei 

 

Amb vista a aquest debat de pressupostos, la CUP Molins de Rei proposem a les formacions polítiques del Ple de l’Ajuntament i a la resta de la vila l’assumpció d’un pacte comú per lluitar contra el deute. Aquest any pagarem com a vilatans més de trescents mil euros només en concepte d’interessos. Creiem que cal aturar tan aviat com sigui possible aquest traspàs de diners de tots els vilatans cap a les entitats bancàries i trencar amb l’ofec que aquest deute exerceix sobre les finances locals. El pacte recull acords ja validats per unanimitat a la sala de plens per tal d’aplicar-los d’ara en endavant sense més dilacions. Esperem que el Govern comenci a aplicar-lo.

 

Proposem l’adopció de 5 compromisos: 

 

1. Reduir anualment el deute viu de l’Ajuntament de Molins de Rei. 

 

2. No establir cap nou vincle ni relació amb cap entitat bancària que no sigui inclosa dins les banques ètiques i/o cooperatives. 

 

3. Presentar la proposta de pressupost municipal a la població prèviament a ser aprovat en el Plenari, amb l’objectiu d’informar els vilatans i donar-los la informació necessària per tal de convertir el pressupost en una eina comprensible per a tothom. 

 

4. Fer un debat obert amb els vilatans sobre la gestió del deute municipal, amb mecanismes d’informació, deliberació i seguiment dels acords. 

 

5. Impulsar una auditoria dels comptes de l’Ajuntament a fi i efecte d’entendre, avaluar, quantificar i explicar la xifra total del deute il·legítim.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 24 – Octubre 2016

No és no

 

Aquesta Festa Major, la CUP, Arran, el SEPC i el Casal Popular la Barrina vam donar el tret de sortida a la campanya “No és no” per unes festes lliures de sexisme, amb l’objectiu d’arribar a les joves i que el màxim de gent se la faci seva i la difongui. És una campanya de denúncia i conscienciació davant les violències masclistes als espais de festa i oci. L’objectiu és denunciar la violència masclista i visibilitzar aquelles agressions que es generen en el nostre dia a dia i sovint no contemplem com a tals, perquè la societat les tolera i les normalitza, com ara bromes, insults, tocaments o mirades. Es tracta de “desnormalitzar” la violència que no és percebuda com a violència, prendre’n consciència i prevenir per eliminar les agressions. Sovint no etiquetem certes accions com a violència fins que no tenim signes extrems que ho corroborin. Sembla que si no hi ha una prova evident que ho justifiqui, la víctima de l’agressió ni tan sols té el dret de sentir-se maltractada o menyspreada. És violència quan una dona se sent violentada o agredida, i massa cops els homes ho ignoren o ho menystenen. La violència contra les dones és una problemàtica inherent en la nostra societat que s’adapta a les noves formes de vida i de relació. Parteix d’una concepció que comprèn la dona com a algú sense dret a decidir, algú que pot ser posseït per un altre. Una idea que continua fent-se visible en canals de televisió, anuncis, cançons, al Facebook i, també, en els espais de festes. Esperem que aquesta campanya ajudi a prendre’n consciència.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 23 – Juliol 2016

Un any sense el Pla de xoc social 

 

Fa més d’un any que Convergència i el PSC van reeditar un pacte de govern conservador a l’Ajuntament amb l’objectiu de continuar impulsant les mateixes polítiques que els han permès disposar de majoria absoluta. La transformació de Molins, però, continua brillant per la seva absència. 

 

En aquests darrers mesos, el principal canvi que han ofert ha estat l’impuls de la participació ciutadana, inexistent en el darrer mandat, que ha aparegut buida de contingut, molt lluny d’esdevenir una eina de decisió popular en els temes centrals de vila. La política d’aparador es manté vigent. 

 

La promesa d’un Pla de xoc social va convertir-se en el centre de la campanya electoral de les municipals del maig de 2015. És una proposta compartida per totes les forces polítiques que tenim representació al consistori. La CUP, per exemple, apostàvem per impulsar-ne un de forma immediata amb tres pilars centrals -ocupació, habitatge i serveis socials-, així com diverses mesures en gènere, sobirania energètica, diversitat funcional o polítiques d’atenció a persones migrades, infants, joves i gent gran. 

 

Hem fet diverses propostes en comissions i també al Ple per executar mesures concretes davant la deixadesa del Govern, que ha deixat de banda el Pla de xoc social i no ha estat capaç de reformular el Consell de Seguiment de la Crisi. A Molins necessitem una eina integral per cercar respostes col·lectives a la precarietat en què viu instal·lada bona part de la població. El Govern, que actua posant pedaços, n’hauria de ser plenament conscient.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 22 – Març 2016

Hem de fer net

 

A principis de febrer, les treballadores del servei de neteja d’equipaments van plantejar fer una vaga per l’acomiadament de dues companyes i la reducció d’hores i sou que impulsava l’empresa. Tot això, en part, provocat pel contracte entre l’empresa i l’Ajuntament, en situació de pròrroga forçosa des de fa més de 2 anys. 

 

Precarietat (i). El 2010, l’Ajuntament adjudica el contracte de neteja d’equipaments a l’única empresa que presenta una oferta per sota del preu de licitació i que genera dubtes sobre si podrà assumir les millores ofertes. 

 

Precarietat (ii). En aquestes condicions, l’empresa precaritza les treballadores, incompleix les millores de l’oferta i la neteja dels equipaments se’n ressent. 

Precarietat (iii). No és el primer cop. En el darrer contracte, les treballadores van fer vagues per situacions similars. 

 

Som on som, també, perquè el govern es conforma a ser titular del servei, que no és garantia de res. Quan se’n privatitza la gestió, el servei només depèn dels interessos econòmics de l’empresa privada. 

 

Què proposem? 

 

Acabem amb la precarietat. Municipalitzem el servei. Proposem condicions de treball dignes per a les treballadores de la neteja, un sector que és invisible (treballen al vespre-nit, quan la majoria som a casa) i en precari (perquè només ens netegen la merda). Recuperem les regnes dels serveis per no perdre-les mai més.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 21 – Gener 2016

Propostes per millorar Molins de Rei

La CUP Molins hem fet diverses propostes en els debats d’ordenances fiscals i de pressupostos, ce­lebrats els dos darrers mesos, amb mesures progra­màtiques que es podrien aplicar immediatament a l’Ajuntament si el Govern tingués valentia política.

Hem proposat establir tipus impositius d’IBI dife­renciats en sectors no residencials (oficines, locals, aparcaments) i aplicar una xifra més elevada al 10% de valors cadastrals més alts, i hem defensat la re­baixa del cost de l’estructura política del consistori (càrrecs de confiança, subvencions a partits polítics), mesures que generarien més diners per destinar-los a transformar la vila.

I volem transformar-la amb propostes concretes: projectes de dinamització comunitària als barrispressupostos participatius amb els agents socials organitzats de la vila, auditoria de serveis externalit­zats, foment de l’ocupació i el cooperativisme, dota­ció econòmica suficient de les partides d’habitatge i gènere, un pla contra la violència masclista, reduir endeutament, lligar les inversions a un pla de xoc social, impulsar un pla d’acció animalista des del municipi i introduir una partida per a la reducció de residus.

També hem fet propostes lligades a l’amortització de deute, a la banca ètica i als cànons municipals dels serveis, sense cap cost econòmic associat. Ho vam dir el primer dia: a la CUP ens organitzem com a govern i apliquem una visió de govern en totes les propostes que fem. No defallirem.