Cultura popular

La memòria és allò que ens uneix de generació en generació, el que conserva les nostres arrels i dona sentit al que som.
Els vincles són el conjunt d’emocions, records i experiències compartides que fan que una comunitat creixi unida, viva i forta.
La festa és molt més que música i carrers plens; és el moment en què retrobem mirades, històries i sentiments que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos.
La identitat neix de tot allò que compartim, de les tradicions que mantenim vives i de les persones que fan possible cada instant.
Comunitat és sentir-nos part d’un mateix batec, d’una mateixa essència que evoluciona, però que mai no es perd.

Molins de Rei comença la Festa Major amb La Crida, l’acte durant el qual les entitats de cultura popular donen el tret d’inici a la Festa Major de Sant Miquel. La crida comença quan les autoritats locals i representants de cada entitat van a recollir el Miquel de l’Any anterior a l’entrada del carrer Sant Miquel, on els esperen tota la Colla dels Miquels. Allà, l’alcalde li fa entrega de la caixa amb el coet que donarà el tret d’inici a l’esperada Festa Major. Un cop entregat i feta la foto de rigor, és el moment de retornar cap a l’Ajuntament per iniciar l’acte a plaça. Un cop les autoritats i el Miquel de l’Any són al balcó, el regidor o la regidora de Cultura fa un breu discurs per donar pas a les entitats de cultura popular, que entren amb les músiques creades per a aquesta ocasió, l’any 2024 i el 2025, pel molinenc Magí Canyelles.

Quan les entitats són a lloc, el Miquel de l’Any pronuncia unes paraules i seguidament encén el coet que marca l’inici festiu de la Festa Major, moment en què, amb la cançó “Avui és Festa Major”, creada l’any 2023 per Sandra Targarina, es fa el gran esclat de foc, confeti i ball amb totes les entitats conjuntament. És l’únic moment de la Festa en què es poden veure en moviment en el mateix acte.

Un cop acabada La Crida, l’Agrupació Folklòrica Molins de Rei organitza una ballada de sardanes nocturna i una petita sessió de PD per començar la primera nit de Festa Major

El cap de setmana previ de Festa Major a Molins de Rei concentra diferents activitats pensa-des per a tots els públics, amb propostes que combinen cultura popular, participació i espais familiars.

El dissabte se centra principalment en activitats infantils i familiars de les colles de foc de la vila. Al matí, la plaça de l’U d’Octubre de 2017 acull tallers, jocs i propostes participatives relacionades amb la cultura popular, com activitats amb el Cuc, espais per conèixer el món dels diables i dimonis, o tallers creatius vinculats a les figures d’imatgeria de foc. També
hi ha activitats al pati de Ca n’Ametller, amb el Camell com a protagonista, amb propostes pensades per als més petits.

A la tarda-vespre té lloc el Correfoc Infantil, que recorre els carrers amb la participació de les colles infantils del municipi i d’altres de convidades, en un format adaptat i del qual els infants en són els veritables protagonistes.

El diumenge continua amb una programació variada. Al matí té lloc la Cursa Popular de Sant Miquel, oberta a participants de totes les edats amb diversos recorreguts, des de la de 10 km fins a la Popular, de només 1 km, i se celebra la Diada Castellera, amb actuacions de colles, totes convidades per l’amfitriona, Matossers.

Al migdia, l’Ateneu Mulei organitza una jornada que comença amb un dinar popular. Un cop finalitzat, es concentra el gruix d’activitats d’aquest espai, amb propostes cada any diferents per al públic assistent i fidel a l’acte.

En conjunt, el cap de setmana previ ofereix una programació continuada que combina activitats familiars, esportives i de cultura popular abans de l’inici oficial de la Festa Major.

Molins de Rei dona la benvinguda institucional a la Festa Major amb el tradicional pregó, un acte més íntim, a diferència de La Crida, i solemne, el qual esdevé el punt d’inici institucional dels dies més esperats de l’any. A diferència d’altres moments festius, el pregó té lloc en un espai tancat i així es crea una atmosfera propera i recollida que convida a l’escolta i a la reflexió compartida.

El pregoner o la pregonera, sempre una persona estretament vinculada a la vida social, cul-tural o històrica del municipi, és presentat per l’alcalde o l’alcaldessa, que en destaca la trajectòria i la relació amb Molins de Rei; seguidament, el pregoner o la pregonera construeix un discurs ple de vivències, records i complicitats per tal de connectar amb el públic des de la proximitat i l’estima pel poble. És un moment únic per mirar enrere, valorar la identitat col·lectiva i convidar tothom a viure intensament la Festa Major.

El pregó esdevé així l’únic acte del dia: un espai central i sense distraccions que concentra tota l’atenció i simbolitza l’obertura oficial de la celebració.

A Molins de Rei, el divendres de Festa Major inicia els actes festius amb una programació centrada en la cultura popular.

A la tarda té lloc la cercavila conjunta dels Grallers de Molins de Rei i les bastoneres, que recorren els carrers del centre del municipi amb música i ball. És una cercavila amb participació local que posa en valor les entitats del poble i crea ambient festiu als carrers. L’acte culmina amb un berenar popular obert als assistents.

A la nit se celebra el correfoc, un dels actes més destacats, durant el qual les colles de diables i bèsties de foc recorren els carrers amb elements pirotècnics i música, en un format obert al públic i seguint els recorreguts habituals. És una jornada que combina música tradicional i foc, i que dona pas als dies centrals de la Festa Major.

A Molins de Rei, el dissabte de Festa Major és una jornada centrada en les figures festives i la cultura popular, amb activitats repartides al llarg del dia.

Al matí té lloc la rebuda dels gegants convidats vinguts de fora de Catalunya, mentre té lloc l’arribada i la plantada. Tot seguit es fa una cercavila amb aquestes colles, que recorren els carrers del municipi. D’aquesta manera es poden veure figures convidades que no són habituals a la vila.

A la tarda, a primera hora, comença el correcuita del Petit Camell, una proposta pensada especialment per al públic infantil i que adapta aquesta figura festiva perquè els més petits hi puguin participar.

Tot seguit té lloc la passada dels gegants, també amb la participació de les colles convida-des de fora de Catalunya, que tornen a sortir en cercavila pels carrers mentre mostren les seves figures.

Al vespre se celebra el Correcuita del Camell i el Sarau d’Espurnes, un dels actes més característics de la Festa Major. El Camell recorre els carrers amb foc i música en un format propi, amb moviments canviants i interacció amb el públic que generen un ambient molt participatiu.

A Molins de Rei, el diumenge de Festa Major concentra alguns dels actes centrals de cultura popular, amb una programació que combina tradició, participació i gran afluència de públic.

Al matí té lloc la trobada de gegants i capgrossos, considerada una de les més importants de Catalunya. La jornada comença amb la plantada de figures, on es poden veure de prop els gegants i capgrossos vinguts d’arreu, i continua amb la cercavila pels carrers del municipi.

Aquesta activitat destaca tant pel nombre de colles participants com per la varietat de figures, de manera que s’ha convertit en un dels moments més visuals i concorreguts de la Festa Major.
A la tarda, l’activitat continua amb la ballada de l’Esbart, que ofereix una mostra de dansa tradicional catalana amb diferents peces del repertori. És un acte més tranquil, centrat en la música i el ball, que manté la presència de la cultura popular en un format escènic.

Alhora, l’Ateneu Mulei organitza el Campionat d’Estirar la Corda, una proposta oberta i participativa al llarg de la qual diferents equips competeixen en un ambient distès. És una activitat que fomenta la implicació del públic i afegeix un component lúdic a la jornada.

En conjunt, és un diumenge amb un pes important de la cultura popular, que combina actes consolidats i de gran participació dins la Festa Major.

El dia de Sant Miquel, patró de Molins de Rei, és la jornada central de la Festa Major i con-centra un seguit d’actes tradicionals que s’inicien de matinada i s’allarguen fins al migdia, amb una alta participació i un fort component simbòlic.

La jornada comença ben d’hora, a les 5.00 h, amb la cercavila de prematines. Amb el so dels Timbalers del Camell, acompanyats de traques i coets, es recorren diversos carrers del municipi per anunciar que la Festa entra en el seu dia principal. Aquest recorregut serveix tant per despertar el poble com per avisar de la imminent sortida del Camell.

A les 6.00 h tenen lloc les Matines del Camell, un dels actes més característics i singulars de la Festa Major. En aquest moment, la bèstia surt pels carrers en un ambient encara nocturn, mentre combina foc, música i moviment en un recorregut que reuneix un públic fidel i participatiu. Paral·lelament, també a primera hora del matí, es duu a terme el despertar de la persona que serà nomenada Miquel de l’Any, acte que manté el component simbòlic i de reconeixement de la jornada.

A les 9.00 h se celebra el tradicional Esmorzar dels Miquels, que actua com a punt de trobada abans que s’iniciïn els actes més institucionals. Tot seguit, a les 9.30 h, la geganta vella Montserrat es desplaça fins al carrer Sant Miquel per anar a buscar el ram. Allà, els Miquels li fan entrega del ram que lluirà durant tota la jornada, en un acte que forma part del protocol festiu propi del municipi.

A continuació té lloc la ballada de gegants davant de l’alcalde o l’alcaldessa, un moment formal dins el programa que dona pas a la tradicional Cercavila dels Gegants Vells pels carrers de la vila. Aquesta cercavila conviu amb la celebració de l’ofici de Festa Major, que té lloc en paral·lel.

Cap al migdia, a les 12.00 h, se celebra la ballada de sardanes i així es manté la presència de la música i la dansa tradicional dins la jornada. Posteriorment, a les 13.00 h, té lloc la Festa dels Miquels, un dels moments centrals del dia, amb el nomenament del Miquel de l’Any i del Miquel més Petit de l’Any nascut a Molins de Rei.

La jornada es tanca amb un vermut ofert pels Miquels, que posa el punt final als actes del matí en un ambient distès i de trobada. En conjunt, el dia de Sant Miquel combina actes de foc, elements simbòlics, cultura popular i espais de participació, i així esdevé el nucli principal de la Festa Major.

Els protagonistes de la festa

Gegants Vells - 1913

Els de tota la vida, un bon hereu i una rica pubilla, estrenats per la Festa Major de 1913 i obra del taller El Ingenio, de Barcelona. Propietat de l’Ajuntament de la vila, són un vincle entre generacions de molinencs i molinenques, i un record viu de les antigues i desaparegudes processons de Corpus. Van estar a punt de desaparèixer l’any 1962 a causa de les riuades, però aquí segueixen, ben altius.

El seu aspecte actual és del 2022, quan, seguint l’estil dels Gegants Nous, van estrenar un vestuari més fidedigne a com anirien un hereu i una pubilla a la nostra vila. Des de fa més d’un segle, el dia de Sant Miquel a la nostra vila no s’entén sense la seva tradicional cercavila dels Gegants Vells, i així continua sent, amb actes destacats com la tronada per anar a cercar el ram de la Geganta o la ballada davant de l’alcalde o l’alcaldessa. També els veureu com a bons amfitrions a la trobada de diumenge. Altrament, solen ser uns habituals dels pregons.

Esbart Dansaire - 1927

L’any 1927, un grup de jovent molinenc amb ganes de ballar i de promoure les danses tradicionals catalanes va crear una secció vinculada al Teatre de la Peni anomenada Grup de Ballets Populars, que és el que avui coneixem com a Esbart Dansaire de Molins de Rei.

Després d’una llarga trajectòria i d’haver estat el punt de trobada de diverses generacions de dansaires de la vila, actualment l’entitat té les mateixes ganes de ballar que als inicis i conserva l’esperit de promoció del nostre folklore. Així, a banda de les diverses actuacions que fa regularment a Molins i de les participacions puntuals en altres poblacions catalanes, en diverses ocasions ha portat aquesta tradició fora de les fronteres de Catalunya, com l’any 1989 a Suïssa, els anys 1995 i 2009 a Àustria, i l’any 2017 a Prada de Conflent (França).

L’Esbart està format pel Cos de Dansa i pels diferents grups de canalla i jovent que configuren el seu planter. A Molins, el públic pot gaudir dels seus balls en el marc de la Fira de la Candelera, en la celebració del mes d’abril del Dia Internacional de la Dansa, i en la mostra que duen a terme cada any l’últim diumenge de Festa Major, que s’ha convertit en un dels actes més consolidats.

L'Agrupa - 1954

L’Agrupa
1954
La sardana és la dansa per antonomàsia de Catalunya. Es balla al so de la cobla, una formació musical tradicional que interpreta les melodies que marquen els passos curts i llargs de la dansa. Més enllà del seu valor artístic, la sardana és una expressió comunitària que convida tothom a participar-hi, independentment de l’edat o l’experiència.

Des de mitjans 2023, la sardana ha tornat a agafar una forta embranzida a la vila. Un grapat de joves, després d’aprendre de la veterania dels sardanistes de l’Agrupa, s’han endinsat
en la pràctica de la sardana i n’han recuperat la presència a les places i els actes festius. L’Agrupa vetlla per les ballades a Molins de Rei des de 1954 i no ha sigut diferent aquesta vegada, que ha donat tot el suport als joves sardanistes perquè poguessin fer aquesta nova empenta a la sardana per tornar-la a situar com una part viva del calendari festiu local en les diverses ballades anuals.

A la Festa Major, les sardanes es poden veure el divendres després de La Crida i també el dia 29 de setembre, a la plaça de l’Església, a les 12 h del migdia, just en sortir d’ofici.

Els Miquels - 1979

La tradició dels Miquels es remunta a l’any 1979, quan es va nomenar el primer Miquel de l’Any de la nostra vila, distinció que va recaure en el Gegant Vell. Des d’aleshores, cada any s’escull un nou Miquel o Miquela de la vila en reconeixement als seus mèrits i a la seva implicació amb Molins de Rei, ja sigui en l’àmbit social, cultural, esportiu o en qualsevol altre vessant de la vida comunitària.

Durant tot un any, la persona nomenada Miquel de l’Any custodia el bastó i una rajola que l’acredita com a tal, símbols del reconeixement rebut i del seu vincle amb aquesta tradició. L’any següent, el Miquel o la Miquela de l’Any té també l’encàrrec de fer el pregó dels Miquels, on explica tot allò que ha passat a la vila durant els darrers 365 dies, activitat que es converteix en una mirada personal i col·lectiva del pols de Molins de Rei.

Cada 29 de setembre, diada de Sant Miquel, els Miquels desperten ben d’hora al matí amb els tradicionals crits de “Miquel, desperta, Miquel!” i una traca que anuncia l’inici de la jornada festiva. Tanmateix, el seu moment àlgid arriba al migdia amb la Festa dels Miquels, al carrer Sant Miquel, on es duen a terme els nomenaments del Miquel de l’Any i del Miquel més Petit. La celebració culmina amb un vermut popular que posa el punt final a una de les tradicions més genuïnes de la nostra Festa Major.

El Camell - 1981

Després de furgar les nostres arrels, l’any 1981 va ressorgir una vella tradició molinenca d’origen carnavalesc, el Camell, adaptat als nous temps com a bèstia de foc que ha sabut mantenir la seva essència de corredisses i esglais. L’any 1992 ens va donar un gran ensurt quan, per Carnaval, se li va cremar tot el cap. Per sort, va ressorgir encara amb més força.

Cada Sant Miquel ens desperta amb les seves corredisses, espurnes i petards amb les Matines, i torna a sortir del seu cau pel Correcuita i Sarau d’Espurnes de dissabte. En aquests recorreguts veiem algunes de les postals més tradicionals de la festa, amb la bèstia amb el cap aixecat al capdamunt de les escales de l’Estació, del Mercat o de l’Església.

Més calmat el trobareu al Desperta el Camell o, mantenint la tradició, recollint xumets al ja tradicional acte de Dona el Xumet al Camell.

Diables del Camell - 1985

La família del Camell va créixer l’any 1985, quan la bèstia es va envoltar dels seus diables, que li obren pas amb forques, espurnes i llum. Les seves espurnes són l’avantsala de l’espectacle i la festa que porta la bèstia.

Igual que la bèstia, els Diables del Camell surten en dues ocasions al llarg de la Festa Major: el dia de Sant Miquel, ben d’hora, amb motiu de les Matines, i el dissabte de Festa Major, per participar al Correcuita de la bèstia, durant el qual el complementen amb diferents enceses en diversos moments emblemàtics de la festa.

Els Grallers - 1986

La música de la Festa Major no s’entendria sense l’aportació de les diverses generacions de Grallers de Molins de Rei, fundats i actius des de l’any 1986. El 2008 van fer un pas més enllà amb la creació de l’Escola de Grallers de la nostra vila.

Històricament, han anat acompanyant diversos elements de la festa, tot i que, actualment, el seu moment per excel·lència dins la Festa Major és divendres a la tarda, quan fan, acompanyats de les Esventades, la seva cercavila, i delecten els molinencs i les molinenques amb les seves músiques.

Gegants Nous - 1988

Quan va ser habitual que els gegants sortissin molts dies fora de la vila, es va considerar necessari fer uns Gegants Nous amb materials molt més avesats a aquest anar i venir per tal de preservar els Gegants Vells. Elaborats al taller Sarandaca de Granollers, es van estrenar per la Ciutat Gegantera de Catalunya del 1988, celebrada a Molins de Rei.

Han estat per tot Catalunya i han actuat a llocs tan distants com Lille, Lessines, Alacant, Donostia o Alaior. Les espectaculars i fidedignes vestidures que llueixen van ser estrenades pel Sant Jordi del 2016. El seu gran moment és la passada del dissabte a la tarda, juntament amb els convidats de fora de terres catalanes, si bé també en podeu gaudir a la trobada en què exerceixen d’amfitrions de totes les colles convidades.

Diables de l'Agrupa - 1989

Un grup de joves vinculats a l’Esplai l’Agrupa va donar vida als Diables de l’Agrupa per la Set-mana de la Joventut de 1989. Des d’aleshores, diferents generacions de Diables de l’Agrupa no han parat de participar en correfocs tant fora com dins de la vila, amb una personalitat pròpia. El 2012 en va sorgir la Colla Infantil, la primera colla infantil de foc de la vila.

Cada any els podeu veure escampar espurnes i fer les seves figures pel Correfoc de Diables i Bèsties en versió infantil, el primer cap de setmana de Festa Major, i en versió adulta, el divendres de Festa Major.

Capgrossos - 1991/1993

Des de sempre, al costat dels gegants hem tingut capgrossos. A la nostra vila han anat apareixent i desapareixent diverses generacions d’aquests elements. Els actuals, adquirits a El Ingenio, de Barcelona, daten del 1991 i són el Català, la Catalana, el Mafiós, la Dona del Barret, la Tremenda i el Mossèn. L’any 1993 s’hi va afegir en Cescu, obra del taller El Drac Petit, de Terrassa.

El seu aspecte actual i la reformulació com a conjunt daten del 2018. La seva sortida per Festa Major pot variar segons l’any, però són habituals de veure l’última tarda de Festa Major.

Molinenc - 1995

Creat al mateix taller que els Gegants Nous, per la Fira de la Candelera de l’any 1995 va néixer el gegantó Molinenc, perquè els més petits de la Colla Gegantera poguessin començar a portar figures gegantines. Ell agafava el relleu de dos gegantons precedents: el Robert i la Mariona.

Acompanyant els Gegants Nous, i a vegades fins i tot en solitari, el Molinenc ha ballat per moltíssimes poblacions de Catalunya i de més enllà. Dins de la Festa Major el podreu veure amb els gegants dissabte a la tarda, dins la Passada dels Gegants, i diumenge, a la Trobada de Gegants.

El Cuc - 1995

Episodi avui dia força desconegut, el cert és que el Cuc va tenir un precursor l’any 1986: un drac de grans dimensions que va cremar pels carrers de la nostra vila. Tanmateix, per la dificultat del seu muntatge i desmuntatge, el Grup del Drac va decidir substituir-lo per l’actual Cuc, estrenat pel Sant Jordi de l’any 1995. Va ser elaborat per la mateixa entitat.

Moltes són les poblacions que han vist actuar el Cuc pels seus carrers i, dins de la Festa Major molinenca, és un fix cada any del Correfoc de Diables i Bèsties. No obstant això, si el voleu veure més calmat, el primer cap de setmana de festes és l’ocasió ideal, dins de l’activitat El Cuc Surt de Marxa.

Matossers - 2002

La tradició castellera va estretament lligada a moltíssimes festes majors del nostre país, de manera que s’ha convertit en tot un símbol que ha esdevingut Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Aquí, a Molins de Rei, hem pogut veure colles castelleres en diverses ocasions, tot i que l’any 2002 va ser el moment en què van néixer, amb la voluntat de tocar el cel amb la mà, els nostres propis castellers i castelleres: els Matossers.

El seu color de camisa és el marró argila, en memòria de les pedres de l’antic Pont de Carles III, i, amb orgull, han portat aquests colors i el nom de la nostra vila a nombroses diades castelleres d’arreu del país. La seva diada per Festa Major ha anat variant de data al llarg dels anys, però actualment s’ha consolidat el diumenge del primer cap de setmana de Festa Major, quan es fan acompanyar d’altres colles castelleres foranes.

L'Entxuscat - 2004

Bèstia de bèsties, nascut de la rauxa i amb una figura imponent, l’Entxuscat és un drac de grans dimensions que irromp al Correfoc de Diables i Bèsties de l’any 2004. Va ser elaborat pels mateixos membres de l’entitat: el Grup de Foc Festinàmus l’Entxuscat.

Amb l’aleteig de les seves ales travessa altiu i a gran velocitat carrers i places de la nostra vila, i ho crema tot amb les seves espurnes i petards. El trobareu plenament actiu al Correfoc de Diables i Bèsties del divendres de Festa Major o, si el preferiu en un mode més
assossegat, durant el primer cap de setmana de Festa Major, en les activitats infantils organitzades per la colla.

Dimonis - 2014

Bevent del vessant tradicional, com és el dels balls de diables, l’any 2014 van sorgir els Dimonis de Molins de Rei, amb una secció infantil i una altra d’adults. Com a grup de caire tradicional, el seu ritme és el del tabal. Partint de la mateixa tradició, hi podem trobar els personatges destacats i portadors de ceptrots: Llucifer, Diablessa i Estendard.

Els colors predominants són el lila i el crema, amb vestits pintats pels mateixos membres de la colla, i els han lluït per diferents poblacions de Catalunya i el País Valencià tant la colla adulta, com la infantil i els Dracs. A la Festa Major, podeu gaudir veient-los dins del Correfoc de Diables i Bèsties: l’infantil, durant el primer cap de setmana de Festa Major, i l’adult, el divendres de Festa Major. També els podeu trobar a la Trobada de Bèsties Infantils de Molins de Rei.

Llum, Foc, Tro - 2015

Tres són les bèsties infantils dels Dimonis, unes figures especials, autoportades per membres de la Colla Infantil, que responen als noms de Llum, Foc i Tro. Es van estrenar per la Festa Major de l’any 2015 i són obra del molinenc Jaume Coma.

Bèsties inquietes, és possible que les veieu cremar per algun altre correfoc de fora de la vila i, fins i tot, apadrinant altres figures, com les bèsties infantils de Masquefa. Dins de la Festa Major, el seu moment cabdal el trobem dins del Correfoc Infantil del primer cap de setmana de Festa Major i també en la Trobada de Bèsties Infantils de Molins de Rei.

Petit Camell - 2016

L’any 2016, la família camellaire torna a créixer: aquesta vegada, amb el naixement del Petit Camell. Creat a imatge i semblança del seu predecessor, neix amb la voluntat de traslladar la festa dels adults als més petits i fer-los partícips de la tradició des de la infància.

El Petit Camell fa la seva sortida de Festa Major dissabte a la tarda, tal com marca el costum, des del carreró d’Enric Granados i al so de la Dharma amb “La presó del rei de França”. A partir d’aquí, la festa esclata també en clau infantil: espurnes, petards, xisclets i corredisses omplen carrers i places de la vila.

Diables de l'Entxuscat - 2017

Fruit del Grup de Foc Festinàmus l’Entxuscat, l’any 2017 es va configurar una colla de diables per acompanyar la bèstia en les seves sortides. Tanmateix, quan cal, aquests diables també saben anar sols pel món amb les seves espurnes i petards, com quan van fer correfoc a Tafalla.

Dins de la Festa Major els trobareu, juntament amb el drac, pel Correfoc de Diables i Bèsties que té lloc divendres al vespre. Si els voleu trobar més calmats, durant el primer cap de
set-mana de Festa Major estan integrats dins les activitats infantils organitzades per la colla.

Seny i Rauxa - 2019

Les bestioles dels Diables de l’Agrupa són dos senglars, Seny i Rauxa, obra del taller Imatgeria Festiva Guardi, de Llinars del Vallès. Els Diables ja havien tingut bèstia pròpia fa anys, avui dia desapareguda, la qual cosa significa una nova i renovada aposta de la colla pel bestiari.

Portats a mode de carretó, com els senglars de Collserola, no poden evitar fer corredisses amunt i avall, aquest cop ben acompanyats d’espurnes i petards. Es van estrenar per la Festa Major de l’any 2019. Dins la Festa Major molinenca els podeu veure durant el Correfoc de Diables i Bèsties del divendres.

L'Espuma - 2020

D’un ou que va pondre l’Entxuscat per la Festa Major del 2019, va néixer a la Festa Major del 2020 l’Espurna, menys ferotge que el seu homònim adult, però amb les mateixes ganes de fer córrer la gent i omplir la plaça d’espurnes.

Sense cap dubte, néixer en temps de pandèmia va fer repensar la manera de presentar-lo i durant l’any 2022 es va fer una crida popular, d’on va sorgir el nom que porta. El trobem dins del Correfoc Infantil que té lloc durant el primer cap de setmana de Festa Major.

Esventades - 2021

L’any 1915 ja trobem referències bastoneres a la nostra vila i, fins i tot, l’Esbart Dansaire en va tenir durant els seus primers anys. També es va arribar a fundar una primera colla bastonera l’any 2003, que va portar les seves actuacions fora de la vila, a llocs com Súria o Montserrat.

En plena pandèmia neix un nou intent de fer arrelar aquesta tradició a la vila: les Esventades. Els seus colors són un petit homenatge als de les antigues colles bastoneres del municipi.

Les Esventades són una colla jove de cultura popular de Molins de Rei, fundada l’any 2020, que va fer el seu primer acte públic pel Sant Joan de 2021. Actualment, compten amb unes 25 persones i una secció infantil creada el 2025 per assegurar la continuïtat del projecte.

Per Festa Major, les podreu veure divendres, actuant conjuntament amb els Grallers.