La situació geogràfica, l’orografia, i la geomorfologia d’una zona determinada, conjuntament amb la climatologia del lloc, conformen la base territorial sobre la qual s’assenta una vegetació adaptada al medi, i a on es desenvolupa una fauna determinada. El conjunt de tots aquests elements formen el medi físic i biològic d’un espai determinat. L’activitat humana incideix en el medi, el modela i el transforma, donant lloc al seu paisatge característic.
A Molins de Rei es distingeixen dues grans unitats morfològiques el pla i la muntanya. Una gran part del municipi forma part de la Serra de Collserola. El pla, al llarg de la riba esquerra del Llobregat, s’eixampla gradualment de nord a sud. Es manté a una altitud mitjana d’uns 25 metres sobre el nivell del mar. La unitat morfològica de muntanya ocupa el 88% de la superfície del municipi i forma part de la serra de Collserola. Està principalment formada per materials d’edat paleozoica (esquistos i calcàries), tot i que als sectors més baixos, en contacte amb el pla, el rocam es transforma en materials molt tous i fàcilment erosionables, que són d’edat geològica més recent.
El relleu confereix un paisatge amb turons i serrats de formes suaus, separats per valls on circulen nombrosos torrents i rieres. El puig d’Olorda amb 434 m, les penyes d’en Castellví de 237 m, la serra de Can Julià amb 273 m. i el Mulei amb 226 m d’altitud són els serrats més representatius de Molins de Rei. Les rieres i torrents de la zona aporten aigua al riu Llobregat. La riera de Vallvidrera drena els serrats més septentrionals del municipi. La riera de Sant Bartomeu neix sota el puig d’Olorda i recull les aigües del vessant del nord d’aquesta muntanya, mentre als vessants de migjorn de les penyes d’en Castellví hi desguassen els torrents de Can Ribes i de Can Tintorer. Als vessants meridionals del puig d’Olorda trobem la riera de Bonet i el torrent de Can Miano.
El riu Llobregat travessa la serralada litoral catalana dividint-la en dos sectors molt diferenciats, separats per una falla que coincideix amb la vall del riu. La unitat més septentrional correspon a la serra de Collserola, que en la seva part més meridional compren els materials paleozoics de Santa Creu d’Olorda. La vall baixa del riu Llobregat forma un llarg i estret corredor d’origen tectònic reblert de sediments pliocènics i quaternaris, amb quatre nivells de terrasses fluvials. Litològicament, els materials que conformen aquestes terrasses son graves gruixudes amb sorra. Entre les graves poden haver-hi materials més fins depositats en les planes d’inundació.
Molins de Rei i el Baix Llobregat tenen una importància ecològica destacable tot i ser una àrea força urbanitzada i amb nombroses infraestructures. Destaquen dues importants comunitats vegetals: l’alzinar i la pineda, tot i això la varietat en el medi físic de la comarca acull una vegetació força heterogènia en tipus i distribució. Les pinedes són principalment de pi blanc (Pinus halepensis) i els alzinars inclouen Quercus ilex i Quercus suber. A nivell arbustiu, cal destacar la brolla formada sobretot per bruc d’hivern (Erica multiflora) i romaní (Rosmarinus officinalis). Altres espècies habituals són la gatosa (Ulex parviflorus) o la farigola (Thymus vulgaris).
Protegim Collserola
Pla especial de Protecció del Medi Natural i del Paissatge del Parc Natural de la Serra de Collserola
Recuperem la Riera de Vallvidrera
Projecte Restauració de la Riera de Vallvidrera des de Can Rabella fins al Riu Llobregat
Descarregar la memòria del projecte