Julià Canals i Maimó va néixer a Molins de Rei el 6 de juliol de 1926.
Va estudiar el batxillerat a Barcelona, en plena Guerra Civil, i volia ser metge, però als quinze anys va contraure la tuberculosi. Això li va impedir prosseguir els estudis i el va portar cap a la música.
L’any 1952 es va casar amb la Carme Ginebreda i van tenir sis fills, un dels quals va morir quan només tenia tres mesos.
La seva afecció per la música va néixer per casualitat. A casa seva no hi havia tradició musical, però tenien un piano i en Julià va voler aprendre a tocar-lo. Va ser deixeble de Sebastià Mestres i va estudiar composició amb el mestre Montserrat.
No es van fer esperar les actuacions davant del públic: la primera va ser al Cafè Nou i, més endavant, fins i tot ho va fer al Gran Teatre del Liceu, amb molt d’èxit. Va entrar de ple en el món musical de Molins de Rei i la seva activitat va ser molt fructífera: va dirigir el Cor Parroquial, va ser organista a l’església de Sant Miquel i també va fer de director adjunt de l’Orfeó Pàtria. A la Joventut Catòlica dirigia els cors d’Els Pastorets i acompanyava l’espectacle des del piano. També va ser director musical del grup de ballet. La seva implicació amb l’activitat d’aquesta entitat el va portar a ser-ne president entre el 1973 i el 1977, uns anys que van ser d’obertura democràtica.
També va ser rellevant l’activitat de Julià Canals com a compositor i poeta. Va compondre cançons i sardanes, algunes sobre lletres seves. La seva última composició, la sardana Cim d’aniversari, la va escriure l’any 2005 per commemorar el centenari de l’Agrupació Folklòrica, coincidint amb la declaració de Molins de Rei com a Ciutat Pubilla de la Sardana. També és l’autor de la música del Ball del Camell i de la música que acompanya la Sacra Passió del Natzarè, de Mateu Janés i Duran.
L’any 1979 va formar part de la candidatura del PSUC que va guanyar les eleccions municipals. Va ser regidor de Cultura durant els mandats 1979-1983 i 1983-1987. Des del seu càrrec va impulsar la creació de l’Escola Municipal de Música amb l’objectiu de promoure la formació musical a la vila i cobrir, d’aquesta manera, una necessitat que considerava primordial: l’accés de la gent del poble a un component de la cultura i del nostre patrimoni artístic tan important com és la música.
Eren uns moments engrescadors, d’instauració dels primers ajuntaments democràtics, en què s’engegaven moltes iniciatives que a la llarga no es van poder sostenir. Però la tenacitat i entusiasme del regidor van aconseguir que el projecte de l’Escola de Música tingués continuïtat.
Julià Canals va morir el 17 de març de 2009. Malgrat la seva modèstia, que en vida el va fer refusar qualsevol reconeixement públic, ha deixat una empremta inesborrable. Va ser una persona honesta, que va actuar sempre motivat per la fe i per la voluntat de descobrir la raó última de les coses, fidel als seus principis, que el feien valorar la llibertat com la nostra riquesa més preuada.
L’1 de juliol de 2009, el Ple de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat que l’Escola Municipal de Música rebés el nom de Julià Canals per retre-li homenatge i per preservar sempre ben viva la seva memòria, en agraïment a la seva incansable i valuosa labor.