Molins Camina – Podem

Xarxes socials

• Facebook
• Twitter

Mocions presentades

Tribuna d’opinió del Grup Municipal Molins Camina – Podem

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 41 – Novembre 2022

JA ESTEM PATINT LA CRISI CLIMÀTICA, EL PLA LOCAL D’ADAPTACIÓ AL CANVI
CLIMÀTIC DE LA VILA

El canvi climàtic és real i no és un tema menor. L’estiu ha estat el més calorós de la història coneguda i registrada, i la sequera persistent està posant en risc els
nostres boscos i, en especial, la nostra Collserola. Des de Molins en Comú ho
tenim clar i ha estat en totes les nostres propostes polítiques fer accions per lluitar-hi. El 2019 vam aprovar el Pla Local d’Adaptació al Canvi Climàtic (PLACC), en el qual es preveien 31 accions, però tristament estan poc implementades. Encara que la
política comunicativa del Govern municipal passi per informar sobre accions de reposició i manteniment, o lluny de la visió del Pla, com a grans actuacions contra el canvi climàtic… res més lluny de la realitat.

El cert és que les accions complexes i estructurals no s’han afrontat per manca de  lideratge i dedicació per prioritzar-ne la seva consecució. Així doncs, no és d’estranyar que manquin per desenvolupar tres plans moltimportants:

El Pla de Clavegueram (que el PLACC instava a fer-ho el 2020), vital per resoldre les grans mancances hidràuliques de la vila. El Pla de Mobilitat Urbana de la Vila (PMU), caducat des de 2020, i imprescindible per avançar en a reducció d’emissions de CO2 i
altres contaminants, amb un nou Pla Director de la Bicicleta i dels Vehicles de Mobilitat Personal.

El Pla de Clima i Energia, imprescindible per assolir una autèntica transició energètica i un canvi de model sense carboni, tal com han fet molt altres municipis. Almenys s’ha avançat en el Pla d’Arbrat i de Verd Urbà. Davant d’aquesta realitat, exigim al Govern municipal que realment faci els deures i encoratgem totes les forces polítiques a treballar plegats per fer front a l’emergència climàtica. 

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 40 – Maig 2022

LA NOVA RESIDÈNCIA
El passat 11 de març, el Departament de Drets Socials de la Generalitat va anunciar la construcció de tres noves residències públiques per a la gent gran a Catalunya abans de 2024 finançades amb fons públics provinents de la Unió Europea. Una notícia que ha passat força desapercebuda (només ho ha mencionat la PARM a la nostra vila), però que a Molins de Rei pot tenir una gran significació social i política. Un dels grans problemes de la nova residència per a Molins de Rei, anunciada l’any 2018 i que quatre anys després encara no s’ha començat a construir, és el seu finançament. La Generalitat, que en principi es va comprometre a finançar unes places, després va dir que no i l’Ajuntament no ha aconseguit els recursos econòmics necessaris com per poder portar a terme la construcció. Amb aquest anunci de la Generalitat, des de Molins Camina-Podem considerem que s’obre una via perquè la nova residència deixi de ser només un projecte i es pugui convertir en una realitat. Per això és necessari que des de l’Ajuntament, i de forma unitària, es plantegi davant de la Generalitat una clara proposta d’acord amb els criteris que s’estableixin per a l’adjudicació dels fons públics, que esperem que siguin racionals, justos i transparents. A Molins hem tingut una important mobilització social de reivindicació del nou equipament, un compromís anterior de la Generalitat per al seu finançament parcial i un projecte que ja s’està desenvolupant. Bons arguments per reivindicar, davant de la Generalitat, que un dels nous tres centres sigui a la nostra vila. I, a més, per deixar clar que, si el finançament i la construcció es basa en fons públics i atesos els terribles antecedents de 2020 en les residències de gestió privada, la gestió també hauria de ser pública i directa, bé des de la Generalitat o des del nostre mateix Ajuntament.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 39 – Novembre 2021

ESPERANT LA RESIDÈNCIA DE GENT GRAN
Més enllà de les situacions extraordinàries ocorregudes en 2020, aquesta primera meitat de mandat de la sociovergència es pot definir per la tendència a la inactivitat, la manca d’iniciativa política i la deixadesa. Per no abordar realment i amb fermesa ni els grans problemes, com la manca d’habitatge assequible o l’increment de la precarietat econòmica i la pobresa, ni les grans reivindicacions populars, com la residència de la gent gran. Es evident que tot allò que va succeir l’any passat va influir en tota l’activitat política a la nostra vila, endarrerint projectes i dificultant el seu desenvolupament. Però cal recordar que quan la flamant nova residència per a la gent gran de Molins de Rei va ser presentada allà per octubre de 2017, després d’un acord a tres bandes entre el govern municipal, la Generalitat de Catalunya i la PARM, es va anunciar l’any 2019 com el de construcció i entrada en funcionament del nou equipament. Estem ja a finals de 2021 i les obres ni tan sols han començat. Des de Molins Camina – Podem considerem que hi ha hagut dues circumstàncies que han influït en aquest retard. La primera es basa en que el govern municipal vol encarregar la construcció i gestió de la residència al Consorci de Salut i Social de Catalunya, una entitat teòricament pública però gestionada sota principis comercials privats que ha estat involucrada en casos de corrupció en aquest passat recent. La segona, el compromís que suposadament va assumir en 2017 el govern de la Generalitat de concertar 50 places residencials, a més de ser del tot insuficient ja que la construcció del centre hauria d’haver estat principalment finançat pel pressupost de la Generalitat i totes les places haurien de ser realment públiques, sembla que no és tan clar a dies d’ara, quan en principi era una condició imprescindible per a la seva construcció i posada en funcionament. Esperem que aquest proper any 2022 les perspectives millorin i puguem tenir un nou equipament municipal imprescindible a la nostra vila. Des de Molins Camina – Podem, això sí, sempre reivindicarem que la seva gestió sigui pública, més encara després de tot allò que ha succeït darrerament en les residències per a la gent gran.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 38 – Maig 2021

(MANCA D’) ACCÉS A L’HABITATGE

Un dels problemes socials més sagnants que ha posat de rellevància la crisi econòmica que va esclatar ara fa poc més d’un any és la constatació de l’enorme dificultat d’accés a l’habitatge a Molins de Rei, i a tot arreu, per a la classe treballadora. Especialment per als joves, i no tan joves, treballadors i treballadores amb salaris baixos i precaris. La gran majoria, i cada cop més. Si el mercat hipotecari, després de la gran festa de fa uns anys, està ja prohibit per a qui no tingui una certa estabilitat laboral i estalvis, el lloguer, després de la gran bombolla desenvolupada a partir de 2014, sembla també poc més que impossible als preus actuals per a aquells que es vulguin emancipar i tenir un projecte de vida autònom. Si a això hi afegim que l’atur juvenil s’encamina cap al 50% i que els salaris mileuristes, que fa una dècada eren vergonyosos, ara són fins i tot desitjats, ens trobem amb un panorama molt negre i de gravíssimes implicacions socials. A diferència de la bombolla hipotecària (que no es pot fer més gran indefinidament i tard o d’hora ha d’esclatar), la bombolla del lloguer, sense una acció decidida i en profunditat dels poders públics, pot convertir-se en estructural i permanent. Des de l’Ajuntament de Molins de Rei, que històricament mai ha desenvolupat polítiques públiques actives per facilitar l’accés a l’habitatge, es prefereix no fer servir eines com el cens de pisos buits i el recàrrec a l’IBI als habitatges sense ús social, que hem defensat des de Molins Camina constantment, mentre s’afavoreix l’especulació amb l’habitatge a sectors com les Guardioles o Can Coll i no es potencien els serveis municipals d’habitatge per promocionar el lloguer social amb un preu relacionat realment amb el poder adquisitiu de la població. Esperem que la llei estatal d’habitatge que ara està en debat a al Congrés aconsegueixi introduir eines per a un veritable control social del preu del lloguer i de la promoció pública d’habitatge social (el PSOE sembla més interessat a afavorir els interessos dels fons voltors especulatius que de la classe treballadora) i que, a partir d’aquí, des dels ajuntaments es pugui situar en el centre del debat i l’acció política un dels drets socials fonamentals de la dignitat humana: el dret a l’habitatge.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 37 – Desembre 2020

RENUNCIEM A LA SUBVENCIÓ MUNICIPAL

La crisi econòmica i social que va esclatar a partir del març i que semblava que seria temporal s’està convertint a poc a poc en estructural i des de Molins Camina-Podem pensem que cal una resposta clara i decidida des de les institucions públiques, començant per les municipals.

És per això que hem decidit renunciar a la subvenció pública anual de 2020 als grups municipals (en el nostre cas, prop de 6.500 €) perquè sigui destinada de manera extraordinària als centres educatius públics de la nostra vila.

D’aquesta manera volem compensar, encara que sigui de manera parcial, la manca de finançament crònic del sistema educatiu públic per part de la Generalitat. Una manca de finançament que es fa encara més evident i indignant en el context actual, quan més necessari és un increment dels recursos ordinaris.

El 50% de l’aportació es destinarà a material sanitari per a l’alumnat i l’altre 50% a recursos tècnics per a l’alumnat més vulnerable econòmicament, que és qui més pateix en tots els aspectes en les situacions de crisi.

Si volem defensar la cohesió social i combatre la segregació escolar, cal reaccionar davant la situació actual i així instem la resta de grups municipals a afegir-se a la nostra iniciativa.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 36 – Agost 2020

En aquest darrer Ple s’han aprovat finalment els pressupostos de l’Ajuntament de Molins de Rei per a l’any 2020, amb els únics vots favorables de l’equip de govern sociovergent.

Uns pressupostos continuistes que, més enllà d’algunes aportacions extraordinàries, semblen no tenir en compte que a partir de març hem entrat sobtadament i de manera oficial en una crisi profundíssima amb unes conseqüències socioeconòmiques, especialment en les famílies de classe treballadora i en una situació econòmica més precària, que a dia d’avui són difícils de preveure.

Som conscients de les limitacions, legals i econòmiques, de les competències dels Ajuntaments, però no entenem que en aspectes fonamentals com l’habitatge, l’educació o les prestacions socials, la sociovergència molinenca pensi que encara continuem en aquella època, ja passada, on tothom creia que la paraula “crisi” no tenia ja sentit. Totes les nostres propostes sobre això van ser, no ja rebutjades, sinó ni tan sols contemplades i debatudes.

Des de Molins Camina-Podem pensem que en aquests propers tres anys de mandat cal un replantejament profund de la despesa pública municipal que l’orienti, fonamentalment, a intentar fer front a aquells problemes que la situació de col·lapse social i econòmic d’aquests darrers tres mesos ha fet encara més evident: l’absència d’habitatge assequible enmig d’una bombolla especulativa que tot just comença a esclatar, la cada cop més profunda segregació social i acadèmica del nostre sistema educatiu o la necessitat cada cop més gran de prestacions econòmiques per a les famílies que han perdut les seves rendes o han vist como han disminuït de sobte enormement.

La precarietat econòmica i la pobresa no és una abstracció, sinó una realitat que pot fer-se més present en moltes llars de la nostra vila a mesura que la crisi que tot just ha començat vagi fent-se més profunda. I sense unes polítiques públiques actives a l’alçada de les circumstàncies, serà cada cop més difícil revertir aquesta situació. Sembla ser que l’equip de govern sociovergent encara no s’ha adonat d’això, però des de Molins CaminaPodem ens comprometem a intentar que ho entenguin perquè considerem que és la nostra responsabilitat amb els molinencs i les molinenques.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 35 – Gener 2020

PER UNA RESIDÈNCIA PÚBLICA DIGNA.

Sembla que després de temps de reivindicacions populars, anuncis institucionals, presentacions públiques i discursos polítics ha arribat el moment de decidir quin tipus de residència pública per a la gent gran tindrem a Molins.
Des de Molins Camina-Podem sempre hem reivindicat la necessitat social d’una infraestructura bàsica com aquesta, i de fet vam presentar fins i tot una esmena en els pressupostos de la Generalitat per fer possible el seu finançament públic i la seva construcció. Lamentablement, la mateixa Generalitat s’ha dedicat des de fa temps a empitjorar en lloc de millorar els serveis públics fonamentals a Catalunya.
Però també hem deixat clar que, assumint que el finançament hauria de sortir finalment de manera supletòria des del nostre Ajuntament, no estàvem disposats a donar un xec en blanc i acceptar sense un plantejament crític qualsevol proposta de construcció i gestió d’un equipament d’una inversió pública elevada, amb un llarg període d’amortització i d’una rellevància fonamental en el benestar de la gent gran de la nostra vila.
I quan hem vist que l’opció de la sociovergència molinenca era destinar aquest equipament a la gestió d’un consorci opac i poc transparent com el Consorci de la Salut i Social de Catalunya, no sotmès a cap fiscalització pública real, amb casos previs de corrupció i deficient gestió, que degrada les condicions de treball del seus treballadors i treballadores i que ni tan sols ha hagut de competir en un concurs públic amb altres possibles gestors, hem hagut d’expressar la nostra disconformitat.
Nosaltres apostem per una gestió directa per part del nostre Ajuntament. Entenem que és un procediment que requereix una major responsabilitat, càrrega de treball i dedicació, doncs l’Ajuntament ha de deixar de ser un simple subhastador de contractes públics. Però a la mateixa vegada permet una planificació financera i econòmica més clara i previsible, la capacitat d’establir unes condicions de treball i de servei més dignes i, sobre tot, permet posar al centre del servei els seus usuaris i els seu drets fonamentals en lloc de cedir als desitjos d’una gestió externa empresarial basada en el rendiment econòmic i no social d’un servei públic.
A Molins Camina-Podem volem una nova residència pública digna de la nostra vila i de la seva gent gran, però no a qualsevol preu.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 34 – Desembre 2019

MOLINS DE REI NECESSITA POLÍTIQUES D’HABITATGE VALENTES.

Aquests darrers cinc anys hem vist el renaixement d’una nova bombolla immobiliària a Molins: primer, centrada en el lloguer i després, també en la nova construcció d’habitatges.
Només en l’any 2018 es va iniciar la construcció de 290 nous habitatges a la nostra vila (més del 90% de promoció privada i una quantitat semblant a la de 2006, en ple clímax de la passada bombolla), quan ara fa deu anys, l’any 2009, no se’n va construir cap. I amb uns preus de venda mitjans de més de 210.000 €, fora de l’abast de la immensa majoria de famílies treballadores de la nostra vila.
Una de les mesures fiscals que pot mobilitzar el parc d’habitatge construït, però sense ús social, és la imposició de recàrrecs en l’IBI en aquells habitatges considerats oficialment com a buits. Això, a més de suposar uns ingressos públics que poden ser destinats a polítiques actives d’habitatge, pot incitar, especialment en el cas de grans propietaris i entitats de crèdit, a posar en lloguer habitatges que es retenen sense ús per motius fonamentalment especulatius.
Per això, des de Molins Camina-Podem vam presentar una proposta per incloure a les ordenances fiscals d’aquest any un reglament que contemplés la definició d’habitatge buit i les possibles mesures i sancions a imposar en el cas que no es fes complir la seva funció social. Va ser admesa per l’equip de govern i formarà part de les eines municipals per intentar fer polítiques actives d’habitatge.
Però són indispensables, a més del reglament, dos elements addicionals: disposar d’un cens actualitzat d’habitatges considerats oficialment com a buits (el darrer que existeix de la nostra vila és de fa quatre anys i presenta algunes inconcrecions) i demostrar una voluntat política real de passar de les paraules als fets. Entenem com la nostra responsabilitat durant aquest mandat que ambdós aspectes es puguin portar a terme per poder desenvolupar realment polítiques municipals d’habitatge.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 33 – Setembre 2019

ENDESA NO POT GUANYAR.

Durant aquest mes d’agost hem vist com es produïa un fet que ens torna a recordar en quina situació social i econòmica ens trobem des de fa ja més d’una dècada: Endesa exigia a desenes d’ajuntaments catalans que es fessin càrrec, amb fons públics, de la meitat dels deutes acumulats per impagaments del rebut elèctric per part de famílies en situació d’extrema precarietat.
I ho exigia gràcies bàsicament a dos fets: per una banda, els buits legals deixats per la Llei 24/2015, aprovada ara fa quatre anys, que no va acabar d’establir clarament la responsabilitat de l’empresa a l’hora d’assumir les factures impagades per les famílies sense recursos, però també perquè els ajuntaments catalans tenen el seu subministrament elèctric en mans de la mateixa empresa que ara els exigeix que s’han de fer càrrec dels diners que no poden pagar els seus clients captius més vulnerables econòmicament. La gran dependència de les institucions públiques de les empreses privades que formen part dels oligopolis energètics i de telecomunicacions també pot condicionar enormement les polítiques a desenvolupar per aquestes mateixes institucions.
És per això que la creació fa poc de Barcelona Energia, el primer operador elèctric públic que pot oferir servei tant a particulars com a institucions, suposa una alternativa al control privat de l’energia i els béns comuns fonamentals. No hi ha prou que diferents ajuntaments es posin d’acord per negar-se a sotmetre’s als designis d’Endesa i formin fronts comuns contra els talls de llum i amenacin amb sancions a l’empresa privada; cal potenciar alternatives públiques pròpies que puguin acabar portant a la renacionalització i al retorn al control públic i social de béns fonamentals que van ser arrabassats durant la gran festa neoliberal dels anys 90 i inicis del segle XXI.
Vam votar en contra de la contractació en el Ple al seu moment i en el nostre programa hem defensat la necessitat que Molins de Rei trenqui amb la dependència d’Endesa i aposti pel nou operador metropolità públic. Aquest serà un dels nostres objectius en aquest mandat, en el qual també s’acaba la concessió privada del servei d’aigua municipal a Aqualia. El retorn de la sociovergència a Molins de Rei no sembla una bona notícia en aquest sentit, però si realment es volen defensar els interessos públics del vilatans i vilatanes cal demostrar-ho amb fets i polítiques, i no solament amb paraules.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 32 – març 2019

Un mandat perdut. Una proposta de futur per al 2019

El Ple d’investidura fallit va ser una prova més de l’esgotament del Govern convergent a Molins de Rei, un cicle que va començar fa vuit anys de la mà de la sociovergència i al qual ja només li queda demanar temps mort fins a les eleccions.

L’esgotament del projecte és més que evident. Els treballadors municipals, en peu de guerra. Les Guardioles, l’única proposta municipal en matèria d’urbanisme i habitatge, sense construir. Cap servei públic recuperat en vuit anys. En definitiva, una mala gestió municipal que ha deixat Molins enrere.

Convergència ha guanyat una pròrroga de 3 mesos. El llegat que deixa Joan Ramon Casals és el d’un alcalde absent que únicament ha utilitzat l’Ajuntament de Molins de Rei per a la seva promoció personal, però que ha estat incapaç de liderar un projecte per a la vila.

Molins és molt més que un trampolí. Molins ha sigut sempre una referència en polítiques socials i democràtiques, però fa massa temps que ens hem quedat enrere. No ens ho podem permetre. No ens resignem a perdre quatre anys més.

Al maig sortirem a guanyar. Construint unitat ciutadana per sumar tots els veïns i veïnes en un nou projecte engrescador que torni a posar els reptes i les necessitats de la gent al centre de la política municipal. Per la sobirania municipal, pels nostres serveis públics i per una vila amable on tothom pugui gaudir del benestar i la igualtat.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 31 – novembre 2018

ZONA 1: ¡SÍ SE PUEDE!

Estem d’enhorabona. Molins de Rei serà finalment zona 1. Ha costat molts anys, molts esforços i moltes lluites, però finalment s’ha fet justícia. Per situació geogràfica i per distància amb Barcelona (recordem que Castelldefels, a 20 km de Barcelona, és zona 1), ens ho mereixíem.

Aquesta victòria és una victòria de les veïnes i els veïns de Molins de Rei. Volem recordar com el 2014, més de 4.000 vilatans i vilatanes van mobilitzar-se perquè la vila entrés a la zona 1. Va ser el punt d’arribada d’un gran procés que, des de fa molts anys, lluitava per poder tenir preus justos en els nostres desplaçaments des de Molins de Rei.

Aquesta victòria és també una victòria de la primera onada de canvi que va guanyar molts del ajuntaments de l’àrea metropolitana, amb la Barcelona valenta d’Ada Colau liderant les transformacions democràtiques.

Ara, l’Ajuntament de Molins voldrà apujar l’IBI per convertir una victòria en derrota, però des de Molins Camina seguirem treballant perquè no sigui així. Al 2019, sumarem Molins al canvi per no quedar-nos enrere, perquè les victòries siguin victòries completes.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 30 – Juny 2018

De posar i treure

Què li passa a Molins de Rei amb les obres a la via pública? Bàsicament, res. Res de bo, volem dir. Així doncs, tornem al dia de la marmota i ens fixem en què ha passat al carrer Dr. Barraquer amb la cruïlla del passeig del Terraplè.

Resulta que fa ben poc ens van informar que s’estava duent a terme la reparació d’algunes peces de paviment que s’havien posat en la flamant proposta de plataforma única en aquest carrer, que per circumstàncies diverses s’havien trencat. Ara sembla que finalment s’ha decidit retirar tot el paviment nou que s’havia instal·lat atès que (oh, sorpresa!) s’ha trencat al pas dels cotxes i camionetes.

Veieu alguna semblança amb el paviment de l’estació? Bingo! Efectivament, el paviment era pràcticament el mateix i també hi passaven cotxes. I quina va ser la solució al seu dia? Tornar a asfaltar el carril dels cotxes. I quina serà la solució ara? Tornar a asfaltar el carril dels cotxes.

Ara bé, el problema no rau en el tipus de material, que també. El focus del problema és més aviat conceptual: és difícil compaginar un centre vila per a vianants i, a la vegada, de trànsit rodat. Quan des de certs grups municipals volen acontentar a tothom, al final no arriben a ningú i, a més, fracassen a l’hora de garantir el bé comú dels veïns i veïnes.

Per no parlar dels diners de totes les persones llençats directament a les escombraries. Però és igual. Segons el Govern, ens en sobren. Podem posar i treure el paviment tantes vegades com vulguem.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 29 – Març 2018

Esperant els pressupostos

Mentre tot Catalunya està pendent de l’últim capítol de dos governs dolents que han fracassat (DUI i 155), que impedeixen el desenvolupament d’una nova agència ciutadana, a Molins de Rei encara estem esperant els pressupostos municipals per a l’any 2018, uns pressupostos que haurien d’haver estat aprovats el mes de novembre passat.

A Molins de Rei encara no tenim enllestit l’instrument polític més important, juntament amb les ordenances fiscals, de cada exercici, i això significa que ara per ara no existeix una línia política clara del nou tripartit al Govern ni unes perspectives de personal, càrrecs de confiança, inversions o serveis municipals nítides amb vista a l’any actual. I sembla que, com a mínim, fins a l’abril no els tindrem definitivament aprovats.

Si a això li sumen el baix nivell polític i de transcendència general dels darrers plens municipals, sembla que ens trobem en un moment de clara paràlisi de l’acció de govern després que l’alcalde va decidir trencar l’anterior pacte de govern sociovergent per donar un to més patriòtic i republicà al nou Govern municipal de la mà de la CUP i ERC.

Esperem que amb l’arribada del nou any i l’apropament de la primavera reneixi l’acció municipal del Govern i les iniciatives de veritable transcendència política per a la vila, i que aquest any i mig que resta per a les properes eleccions municipals serveixi per a alguna cosa més que per traslladar a l’àmbit municipal tota la retòrica política parlamentària, mentre tot canvia perquè tot continuï igual.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 28 – Novembre  2017

NOVA PUJADA D’IMPOSTOS MUNICIPALS 

 

A diferència dels dos anys anteriors de mandat, hem d’agrair que a l’hora de presentar les ordenances fiscals per al 2018 l’equip de govern no hagi mentit obertament. Per fi es reconeix un increment en els impostos i taxes, incloent-hi aquell IBI que segons l’alcalde no va pujar en cap dels dos anys anteriors malgrat ferho realment, tal com vam denunciar des del nostre grup municipal.

 

Però tampoc la informació pública ha estat gaire honesta i matisada. És cert que, com diu la nota de premsa de l’Ajuntament, els impostos i taxes pugen una mitjana de l’1,07%, però de vegades els arbres de l’estadística no deixen veure el bosc sencer. En el cas de l’impost amb més afectació per a les famílies molinenques, i que suposa la principal font de finançament impositiu de l’Ajuntament, l’IBI, la pujada és de l’1,5%, només un 0,3% per sota de l’IPC del passat més de setembre. Una pujada que es podria reduir o fins i tot eliminar si l’Ajuntament es plantegés seriosament la proposta del nostre grup municipal, que hem presentat aquests darrers dos anys sense resposta positiva i tornarem a fer-ho enguany: es tracta d’un IBI més elevat per a grans superfícies i indústria que permetria, al mateix temps, incrementar la recaptació fiscal i aplicar criteris de redistribució de renda.

 

Unes altres propostes de Molins Camina per a les ordenances fiscals d’enguany són la nova taxa per aprofitament de domini públic de grans empreses d’electricitat, gas i telecomunicacions, gràcies a una moció nostra; una modificació de l’impost de plusvàlua perquè es liquidi únicament si el valor del terreny s’ha incrementat; l’exempció de la taxa d’expedició de documents i tràmits administratius si no hi ha alternativa al portal de transparència de l’Ajuntament; l’aplicació del tipus màxim de l’impost de construccions, i la cobertura del 100% d’aquelles taxes sense contingut social. 

 

Esperem, això sí, que siguin més ben rebudes que en anys anteriors.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 27 – Juliol 2017

LA MENTIDA, UN COP MÉS, PERD

 

Sembla ser que la sociovergència molinenca, encapçalada per l’alcalde Joan Ramon Casals, ha decidit abonar-se a la mentida a mesura que va avançant el seu mandat. Si ja en el cas de la pujada de l’IBI, primer negada i després reconeguda per l’alcalde fins i tot en contra del seu programa electoral, es va decidir jugar amb la desinformació dels vilatans i la negació de l’evidència, l’aposta ha pujat encara més amb el tema de la pujada de les tarifes de l’aigua.

 

Mes enllà de l’opacitat informativa i de la manca de sensibilitat social respecte a un servei (teòricament) públic d’un bé bàsic i fonamental, el govern va decidir aprofitar la situació per mirar de desacreditar l’oposició de la manera més barroera possible. Perquè si el fet de no informar a la resta de grups municipals de la proposta (fracassada) d’apujada de tarifes a l’AMB no és gaire elegant, ho és menys encara intentar desviar l’atenció acusant-los de no haver assistit a les comissions informatives on suposadament es va tractar el tema. 

 

I és que existeix un document anomenat “acta” on consten els assistents a qualsevol comissió informativa. I el que demostren aquestes actes, per cert, és que el nostre alcalde sembla estar cada cop més interessat en les seves tasques en el Parlament de Catalunya i les seves aparicions en tertúlies televisives que en la feina del dia a dia de l’Ajuntament i la gestió política municipal. Esperem que de cara a 2019 els aires de canvi que es comencen a manifestar amb les mocions de censura a la Comunitat de Madrid i al Parlament espanyol contra la dreta neoliberal i corrupta arribin a Catalunya i a Molins, i ens estalviem espectacles tan lamentables com el viscut aquest darrer mes.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 26 – Abril 2017

Molins de Rei: Centre de Gurmets 

 

 

Ja fa unes setmanes que va acabar la Fira de la Candelera i és moment de fer balanç. No solament el volem fer en referència a la Fira, sinó com a excusa per obtenir una visió més global del comerç al nostre municipi.

 

Volem posar l’ull crític als preus que estem veient els últims anys tant a la Fira com en el Mercat Municipal. Ens sorprèn que els productes que es venen pateixin un increment anormal de preus que els fa, moltes vegades, inaccessibles per al consumidor mitjà. Potser és el preu de la paradeta o els impostos que els venedors han de pagar, però la repercussió en el preu del producte fa que estiguem espantant el vilatà treballador, consumidor de tota la vida, cap a un altre perfil més elitista, aliè a la quotidianitat dels nostres

veïns i veïnes.

Tampoc no podem oblidar el comerç mobiliari, molt de moda en aquest inici d’any. Els preus dels habitatges fan que estiguem expulsant els nostres joves molinencs, que no tenen la possibilitat d’accedir-ne a un, i estem intentant cridar-ne un altre perfil, de manera que estem fent fora el vilatà o la vilatana que ha construït, gaudit i donat vida a Molins.

 

Tot plegat fa que Molins de Rei s’estigui transformant en una versió de l’Upper West Side de Manhattan mitjançant l’acció urbanística (Guardioles, Molí, etc.) i, en aquests moments, també la comercial.

 

No tindrem estrelles Michelin ni tampoc un Pritzker, però els preus que paguem entre totes les persones són per tenir-ne uns quants. Davant la fantasia dels elitistes, defensem la senzillesa de la gent del carrer, la dignitat dels veïns i veïnes que estimem Molins de Rei i que volem una vila millor on no es deixi ningú enrere.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 25 – Gener 2017

En forma de simulació 

 

Fa uns mesos, el nostre grup municipal va presentar un parell de mocions al Ple de l’Ajuntament per millorar la vila en dos aspectes: l’esport i la transparència.

 

En la primera demanàvem la inclusió en l’oferta de multiesport d’un nou grup destinat als infants d’edat fins a 6è de primària (ara mateix es fa fins a 4rt). El regidor d’Esports, el senyor Paz, va simular dir que ja s’estava fent, la qual cosa totes sabem que era mentida.

 

L’altra moció era sobre la transparència dels grups municipals, mitjançant la qual es demanava igualtat de tracte, en termes de fiscalització econòmica, entre els grups municipals i la resta d’entitats i associacions de Molins de Rei que reben subvencions de l’Ajuntament. El senyor Casals i el senyor Paz van simular dir que els seus partits ja reten comptes. És clar, per això encara estem esperant conèixer la despesa de les seves campanyes electorals.

 

Totes dues mocions van ser rebutjades per la sociovergència, com és habitual. Quina va ser la nostra sorpresa quan, fent-se pròpia una frase de la Cospedal, el Govern ha acabat utilitzant les nostres propostes en diferido en forma, efectivamente, de simulación, o lo que hubiera sido en diferido en partes. Ara ens les podem trobar, la primera, com una oferta nova a les famílies aquest any i, la segona, en la proposta inicial del Reglament Orgànic Municipal (amb transcripció literal).

 

Des de Molins Camina estem molt contents que el Govern ens doni la raó, ni que sigui en forma de simulació en diferit.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 24 – Octubre 2016

La sociovergència i la mala gestió de l’IBI

 

L‘any passat vam assistir al lamentable episodi de veure el Govern municipal mentir sobre la pujada de l’IBI. Aprofitant que el cadastre municipal disminuïa un 18%, van actualitzar l’IBI per augmentar un 23,5% el tipus impositiu, cosa que va provocar un increment dels rebuts de l’1,3%. Llavors vam dir, i seguim defensant el mateix, que en un context de crisi és injust repercutir en els veïns i veïnes la pèrdua de valor dels seus pisos. Vam presentar els càlculs que permetien congelar l’IBI residencial i compensar la pèrdua d’ingressos augmentant l’IBI a les grans superfícies. Enguany toca assistir al segon capítol, quan el Govern municipal tenia la capacitat d’esmenar la pujada de l’any anterior i obrir un debat sincer sobre com gestionar els impostos municipals. La sociovergència, però, ha triat tornar a enfocar el debat amb l’únic propòsit de fer propaganda, proposant una baixada de l’IBI del 0,15% per als habitatges. Així doncs, d’un procés de valoració a la baixa del 26% (18% el primer any i 8% enguany), el Govern ha assumit un augment de l’IBI de l’1,15%, de manera que aposta per una tàctica enganyosa d’apujar, el primer any, més de vuit vegades el que es compensa en el segon. El preu d’aquests tripijocs és seguir finançant de forma regressiva el nostre Ajuntament i bloquejar un debat seriós sobre ingressos i despeses que, a l’hora que permeti reduir els salaris abusius de l’actual estructura de govern i establir mecanismes menys regressiu de finançament, obri la porta a canviar l’actual model de gestió dels serveis públics municipals.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 23 – Juliol 2016

HIGHWAY TO HELL

 

El passat 9 de juny molts molinencs i molinenques van patir el que ja comença a ser habitual amb el govern actual, la improvisació. Al barri del Canal s’estan fent les obres d’urbanització que han de permetre, hipotèticament, una millor circulació de cotxes cap al polígon del Pla.  Podríem dedicar un altre Balcó de la Vila a explicar als vilatans perquè l’ajuntament es gasta uns diners en fer una obra que no s’ajusta amb el planejament urbanístic i que, per tant, en un futur s’haurà de tornar a modificar. Però avui parlem de la falta de sentit comú en un tema que afecta directament als veïns i veïnes com és el tallar un carrer que dóna sortida directa del poble i que, per tant, és molt transitat. La idea de tallar un carrer i fer tasques d’asfalt en un dia laborable és bastant sorprenent i més tenint en compte que es fa a hora punta i en un barri on la circulació es fa feixuga.  La sorpresa va arribar quan es va començar a crear un embús que anava des del semàfor de la cruïlla Av. Barcelona / Menéndez Pelayo i arribava fins a l’Avinguda de València a l’alçada de la sortida de l’autopista. Aquest embús va ser presenciat per tothom excepte per la guàrdia urbana que en cap moment no va fer acte de presència per regular el trànsit i donar solució. Allò també va provocar que el bus urbà tingués retards en el seu horari y que tot plegat fos un caos entre els presents. Demanem als implicats, regidora de barri inclosa, una mínima planificació en futures intervencions.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 22 – Març 2016

L’altra Fira

 

La Fira de la Candelera és probablement l’esdeveniment més important de la nostra vila. Aquest any ens hem pogut retrobar amb aquelles coses que tant ens agraden als molinencs i a les molinenques. Els carrers plens de veïns i de visitants (malgrat la baixada de públic), les diferents fires tan vistoses, les interminables visites de les autoritats o els seguicis que els van al darrere fan pensar que hem revalidat l’èxit d’anys anteriors.

 

Per desgràcia també ens hem retrobat amb aquelles coses negatives que cada any es van repetint i que encara no hem estat capaços de corregir ni d’eradicar, i que esperem poder canviar per a les properes edicions: el maltractament animal que suposa tenir els ponis durant tres dies carregant nens i nenes al sol o el caos de trànsit i aparcament que patim als barris que envolten el Centre Vila. Respecte al primer aspecte, ja va sent hora que Molins de Rei es declari vila lliure de maltractament animal. No sembla tan difícil, si considerem que a Sabadell, per exemple, tant PSC com CDC hi van votar a favor fa uns pocs mesos. Pel que fa a les places d’aparcament per als visitants, tot i els esforços de l’Ajuntament, de nou hem pogut veure que no han estat suficients. Especialment preocupant és la manca de reserva de places preferents per a gent amb mobilitat reduïda. El colofó ha estat, sens dubte, la col·locació de les atraccions al Parc Mariona, al costat de l’Escola Madorell, que dificultà que pares i nens accedissin a l’escola i es taponés la sortida d’incendis més propera a la cuina. Un despropò- sit en tota regla que esperem que no es torni a produir. No podem acabar, però, sense fer menció a la presència de mossos amb metralletes, presència, per cert, totalment desconeguda pel nostre alcalde i pel regidor de Seguretat de la vila, i que tant va incomodar la gent que passejava tranquil·lament pels nostres carrers. Un altre despropòsit, tot i que aquest s’escapa de les nostres competències.

Tribuna d’opinió del “ Balcó de la Vila “ núm. 21 – Gener 2016

LA SOCIOVERGÈNCIA APUJA EL REBUT DE L’IBI UN 1,3%

Diuen que repetir mil cops una mentida no la converteix en veritat. El responsable de Comunicació del nostre Ajuntament, el càrrec a dit nomenat per CIU que escriu les notes de premsa del Govern, ha de saber que dir que “el Govern de la vila no apujarà els impostos” és fals i que fer un ús partidista dels recursos públics per mentir és immoral i poc democràtic. Des del moment que el seu sou l’hi paguem els molinencs i les molinenques i no CIU, el concepte d’imparcialitat hauria de tenir-lo molt present.Hi ha governs que entenen que “endollar” els seus amics en els llocs de responsabilitat és adient precisa­ment per no tenir problemes a l’hora d’utilitzar-los com a propagandistes. Ni és cert que es congeli l’IBI ni que omplir l’Ajuntament d’assessors provinents dels partits de torn millori la qualitat democràtica del nostre consis­tori (actualment en tenim 4 de CIU i 2 del PSC que ens costen més de 50.000 euros/any cadascun).
El cert és que la quota líquida de l’IBI (el rebut que paguem) s’apujarà un 1,3% a Molins de Rei (el tipus impositiu s’apuja un 23,5%), malgrat que el valor ca­dastral dels habitatges s’ha abaixat un 18%. I ho farà gràcies a la nul·la voluntat del Govern d’aplicar mesures progressives que disminueixin la pressió sobre la majo­ria dels ciutadans i de les ciutadanes mentre augmenta l’impost en els cadastres de més valor.La llei permet gravar diferencialment el 10% del cadas­tre no residencial de més valor (indústria, magatzems, comerç, etc.), cosa que permetria augmentar la recap­tació i disminuir la pressió fiscal sobre els habitatges, els quals, no ho oblidem, són un bé de primera necessitat.Més info:  ibi.molinscamina.info