El 30 de novembre de cada any des del 2000 moltes ciutats d’arreu del món il·luminen
d’una manera especial els seus edificis i
monuments. Són el grup de “Ciutats per la
vida”. Aquesta celebració recorda
que en un dia com aquest, l’any 1786, Leopold d’Habsburg va abolir la pena de
mort al Gran Ducat de Toscana, aleshores un regne independent. Ara és Molins de Rei que s’afegeix al
nombrós grup de poblacions de tot arreu que rebutja la pena de mort en
qualsevol cas i que demana la seva abolició definitiva en tots els
estats.
Amnistia Internacional, així com
altres organitzacions, lluita per l’abolició de la pena de mort. Des del 2003,
17 països l’han abolit, i actualment dels 190 països que hi ha al món, 140 són
abolicionistes. Si tenim en compte que hi ha països que no l’apliquen però no l’han abolit (els anomenats països
retencionistes), podem dir que en la pràctica els països abolicionistes arriben
al 70%.
La declaració de
l’Assemblea General l’ONU el 1997, va establir com desitjable restringir
progressivament el nombre de delictes que podessin ser castigats amb la pena de
mort, fins a arribar a l’abolició futura d’aquest càstig. Actualment els
països amb més execucions són Xina, EEUU i Japó i a Europa l’únic
país que manté la pena de mort és Bielorrusia.
A l´Estat Espanyol, la Constitució de 1978 va
suposar l’abolició de la pena de mort, deixant la salvedat del què disposessin
les lleis penals militars en cas de guerra.
La reforma del Codi Penal Militar
el 1995 també va derogar-la en cas de guerra. L’entrada d’Espanya en les institucions democràtiques va
reforçar-ne l’abolició. Malgrat tot
aixó, a la Constitució Espanyola
encara no s’ha eliminat la part que fa referència a les lleis penals militars.