Hola famílies! Com va la fresqueta? Aquesta setmana us fem una nova proposta d’activitat psicomotriu en què exercitarem les parts de la cara i el cap.Un dels objectius de la psicomotricitat (i de totes les activitats que es fan amb infants) és el d’afavorir el desenvolupament del control corporal i la consciència corporal. En les següents propostes de psicomotricitat ens centrarem en dos aspectes bàsics per treballar-ho que, entre altres, són l’activitat tònica postural equilibradora i l’esquema corporal.
L’activitat tònica postural equilibradora consisteix en que l’infant controli i ajusti el seu cos adoptant una postura per al desenvolupament natural i equilibrat del cos en l’espai que l’envolta. Consta del to, la postura i l’equilibri. Tots tres depenen del grau de tensió muscular i del reequilibri constant per mantenir l’estabilitat.
Pel que fa a l’esquema corporal, anirem exercitant diferents parts del cos: el cap, el coll i les espatlles, els braços, el tronc i les cames; per tal de conèixer i localitzar els diferents segments corporals tant en el seu propi cos com en el dels altres. En les propostes de psicomotricitat de les properes setmanes incidirem en aquests aspectes tot centrant-nos en una part del cos en cada cas. Malgrat això, no hem d’oblidar que el desenvolupament infantil és global tant pel que fa a motricitat, cognició, sensacions i percepcions, afectivitat i socialització.
A partir del conte “Què et fa especial?” ens centrarem en el primer segment: el cap. Els infants podran realitzar diferents moviments amb les parts de la cara tot imitant animals que els resultin propers i coneguts.
Si encara no ho heu fet, us animem a localitzar i moure les orelles amb les mans, arrufar el nas, obrir i tancar la boca i inflar les galtes, treure i amagar la llengua, i obrir i tancar les parpelles.
Per finalitzar l’activitat introduirem un element essencial per dur una vida sana i que també ens fa conscients del nostre cos i ajuda a relaxar-nos: LA RESPIRACIÓ. A partir d’ara les sessions de psicomotricitat finalitzaran amb exercicis per relaxar i destensar.
La respiració és essencial perquè l’infant estableixi el seu ritme propi, i ho és també per la construcció de la imatge de si mateix. Quan aquesta respiració és conscient podem interioritzar aquesta imatge i aprendre a regular l’entrada i sortida d’aire a poc a poc. Seria un bon hàbit adquirit de cara al seu present i al seu futur com a adults, ja que moltes vegades ens oblidem de respirar correctament, imbuïts pel ritme frenètic i les ocupacions quotidianes.
Podem començar estirant-nos a terra. Agafem aire amb el nas i inflem la panxa (i les galtes si voleu), ben grossa, ben grossa, com un globus. Aguantem l’aire uns segons i el deixem anar per la boca com si el globus es desinflés lentament. Podem repetir-ho unes quantes vegades i ho podem acompanyar amb música relaxant.
Així doncs, famílies, us convidem a gaudir l’activitat i a compartir amb nosaltres les vostres experiències així com també les preguntes que puguin sorgir. No dubteu a apropar-vos al Trencaclosques per conèixer-nos!