Hola famílies! Sense gairebé adonar-nos som en plena primavera, encara que per la temperatura no ho sembli.
En aquesta entrada al bloc reprendrem la música, el cançoner i també farem una pinzellada referida a la pedagogia musical i parlarem sobre una altra característica del so: la intensitat.
L’educació musical és un gran recurs per treballar diferents aspectes sensorials, emocionals i motrius. La música i la vivència d’aquesta no s’ha de tractar com una realitat aïllada, ja que forma part de la nostra quotidianitat i de l’entorn. És un llenguatge que permet expressar-se amb el cos, tant amb la veu com amb el moviment i més endavant amb instruments diversos.
Com que cada infant és diferent l’hem de veure i tractar de forma individual ja que s’expressa d’una forma determinada, i l’educació musical també ha de ser tractada de la mateixa manera. No tots els infants ballaran amb la música. Alguns es deixaran anar, altres tractaran d’imitar el ball dels adults, per exemple. Quan són molt petits expressaran la seva alegria quan escoltin música tot flexionant les cames i movent tot el cos amunt i avall o cap als costats (per exemple quan ja se sostenen drets amb recolzament o quan estan a l’etapa de l’inici de la marxa, entre els 10 i els 15 mesos). En qualsevol cas, l’inici de l’audició musical per a la dansa hauria de ser de lliure expressió. Exercitar balls coordinats amb altres infants hauria de ser una tasca posterior, segons les capacitats i habilitats dels infants en relació al coneixement del propi cos, la coordinació global i la interacció amb els altres.
L’activitat musical individual, però, adquireix més força quan es realitza en grup, ja que les aportacions de cadascú es complementen amb les dels altres i es crea una connexió entre tots els seus membres. Aquestes primer es basaran en la dansa o en intents de percussió, primer de forma descoordinada i després més a l’uníson, fet que els revelarà que les accions de cadascú prenent com a referència el grup tindran com a resultat un determinat ritme. En el cas de les veus passarà el mateix, i els infants podran comprovar que el resultat de la seva coordinació amb els companys i companyes es reflectirà en una melodia concreta.
El tipus de cançons que es treballin també afavoriran el seu sentiment d’identitat cultural. La conjunció de moviments i de veus permetrà desenvolupar un sentiment de pertinença al grup.
D’altra banda, la característica del so anomenada “intensitat” està determinada per l’amplitud d’ona de la vibració de qualsevol objecte i de la mateixa veu humana. Aquesta dependrà de la quantitat d’energia que s’empri. D’aquesta manera, les ones més amples donaran lloc a sons forts, i les de menys amplitud provocaran sons més febles.
La intensitat la podem treballar amb la percussió forta o fluixa, amb la identificació de sons de diferents animals (un elefant fa un so fort i un gat el fa fluix, per exemple). Gràficament es pot representar el so fort amb una figura grossa i amb un traç enèrgic, i el dèbil amb una de petita i un traç suau o feble.
A continuació us afegim l’enllaç d’un post anterior on es treballava la intensitat de manera més amplia i trobareu exemples i recursos per tal de poder-la treballar amb els infants.
https://www.molinsderei.cat/posttrenca/2020/06/04/lhora-de-fer-musica/