L’Ajuntament de Molins de Rei, a través d’aquest mitjà, posa a l’abast dels vilatans i vilatanes tot un seguit d’itineraris per passejar i descobrir la vila durant aquest estiu
El primer itinerari proposat planteja la descoberta del patrimoni històric de Molins de Rei a través dels seus edificis més emblemàtics.
El recorregut comença al [1] Museu Municipal (carrer del Pintor Fortuny), on, a banda de les interessants col·leccions que conserva, es poden veure elements estructurals d’edificis actualment desapareguts que havien omplert de vida els carrers.
Sortint del Museu, en direcció cap al carrer de Jacint Verdaguer i més tard cap a la plaça de Catalunya, trobarem l’edifici de [2] Ca n’Ametller, molt característic pels magnífics esgrafiats, amb formes geomètriques i alguns detalls florals en color rosat i blanc a la seva façana principal. Actualment en aquest edifici hi ha el Museu Municipal de Ca n’Ametller.
La propera parada és l’actual [3] Biblioteca Municipal el Molí (plaça de l’U d’Octubre de 2017), que havia estat l’antiga fàbrica tèxtil de filatura Ferrer i Mora. Aquest és un edifici d’aspecte industrial i de característiques particulars com pocs quedaven a Catalunya. Gràcies al projecte de rehabilitació dut a terme els darrers anys, s’ha convertit en un equipament municipal de calatge com és la nova Biblioteca municipal.
Continuant pel passeig del Terraplè, trobem el [4] Foment Cultural i Artístic. Aquest edifici d’ús social va ser construït l’any 1921, per la voluntat d’un sector de la societat benestant de la vila de disposar d’un local on relacionar-se i d’esbargiment per a les seves activitats socials i culturals. Inicialment s’anomenà Foment Agrícola, Comercial i Industrial, i, des del punt de vista artístic, l’edifici es pot situar dins la influència formal del neoclassicisme. En la restauració de finals del segle XX es va incorporar el treball pictòric de Jordi Pedrola a la cúpula del cafè i al sostre del teatre.
Si ens dirigim cap al carrer de Rubió i Ors, trobarem [5] l’Escola el Palau (antiga Escola Alfons XIII). L’edifici va ser traçat per l’arquitecte J.B. Serra i forma part de la urbanització que des dels anys vint del segle passat es va fer en aquesta zona, la qual eixamplava els límits de la vila en direcció al riu. Va ser inaugurat pel monarca Alfons XIII, de qui va prendre el nom inicialment.
Continuant endavant, trobarem la plaça del Palau, que pren el seu nom de l’antic [6] Palau de Requesens. Alçat al segle XV, va ser el palau d’una família de la noblesa catalana que s’estenia a tocar del Camí Ral fins a l’actual plaça de la Creu. Era una edificació senyorial, de gran presència, que seguia el model arquitectònic típic dels palaus gòtics. Amb el pas dels anys va deixar de ser lloc de residència de la noblesa i les guerres napoleòniques i carlines, i els incendis posteriors, van afectar el seu estat de conservació. En posteriors reformes es va destinar a altres usos i actualment a la planta baixa hi ha l’equipament municipal de la Sala Gòtica.
La propera parada de l’itinerari és al [7] Mercat Municipal (plaça del Mercat). L’edifici va ser obra de l’arquitecte J. Gumà Cuevas, l’any 1932, i va patir una important remodelació entre els anys 2004 i 2006. Com a element constructiu, i al mateix temps decoratiu, s’emprà el maó vist. També com a element ornamental s’incorporà un fris que ressegueix el perímetre de l’edifici i emmarca les finestres.
Tornant cap al passeig del Terraplè, i en direcció cap a l’avinguda de València, trobarem la [8] Casa de les Aigües del canal de la Infanta Carlota de Borbó (cruïlla entre l’avinguda de València i el carrer de la Verge del Pilar). Va ser inaugurada el 21 de maig de 1819 per l’esmentada Infanta i el general Castaños. Constituïa la porta del canal de la Infanta, que regava la plana esquerra del Llobregat i representava un benefici important per a l’agricultura.
Continuant per l’avinguda de València, que més endavant s’anomena avinguda de Barcelona, i arribant a la plaça de la Bàscula, girarem pel carrer Carril fins a la plaça de l’Estació. Allà hi trobarem [9] l’estació del ferrocarril. La línia de ferrocarril Barcelona-Molins de Rei va ser la tercera de Catalunya, inaugurada el 26 de novembre de 1854. L’edifici de l’estació va ser alçat l’any 1855 i s’adaptà al desnivell del terreny. L’estil de la construcció mostra una clara inspiració neoclàssica.
Continuant pel carrer Carril, i deixant enrere l’estació, arribarem a [10] la plaça de la Creu. Abans d’entrar a la plaça, i situada a mà dreta tocant el carrer de Pere d’Espallargues, hi ha la casa pairal de can Roca, on abans hi havia un edifici d’una sola planta que servia d’oficina dels enginyers i tècnics que construïren el desaparegut pont de Carles III. Finalitzada aquesta obra, els Roca van construir la casa, que, amb modificacions, ha arribat fins a l’actualitat. Al portal de la casa s’hi pot apreciar una pedra gravada que recorda que el mes de març de 1814 s’hi va hostatjar el rei Ferran VII, acompanyat del general Manso. El rei va retre aquest homenatge al patriotisme de Miquel Roca, en reconeixement dels sofriments de la vila durant la guerra contra els francesos. Situats a la plaça, podem veure-hi una creu gairebé al bell mig. Hi va ser ubicada l’any 1944. Anteriorment ja hi havia hagut una altra creu, d’estil gòtic, que es troba parcialment conservada al Museu Municipal.
En direcció cap al carrer Major, hi ha [11] l’Escola Municipal de Música Julià Canals. Aquesta construcció és un clar exemple del ressò del moviment modernista aplicat a l’arquitectura popular d’ús domèstic. Havia estat un edifici de la família Bofill i fou projectat l’any 1905 per Pere Ros i Tort.
Continuant pel carrer Major, i pujant pel carrer d’Ignasi Iglesias, trobarem [12] l’església parroquial. La primera església de la vila s’alçà l’any 1209. Entre els anys 1600 i 1607 fou ampliada, però entre el 1850 i 1870 es va construir un nou temple més gran que va ser obra de l’arquitecte Francesc Vallés. Durant la Guerra Civil, al 1936, l’edifici va ser destruït, però al cap de pocs anys se’n construí un de nou, que va ser inaugurat l’any 1945. Com el Mercat Municipal de l’època, és obra de l’arquitecte Joan Gumà.
Caminant pel carrer de Sant Miquel arribarem a la plaça de Mercè Rodoreda, on trobarem la [13] Joventut Catòlica, associació fundada l’any 1879, amb el suport de la Parròquia com a espai de joventut i ampliació de l’escola “dominical de nens”. L’any 1921 es va construir aquest edifici i l’associació es va convertir ràpidament en un referent de la vida cultural de la vila. Es va emprar el maó com a element constructiu, però la senzillesa del material troba el contrapunt en el tractament de monumentalitat de la façana, on el dinamisme de la línia corba personalitza la construcció. Les representacions de La Passió i Els Pastorets al teatre interior són ja una tradició molt arrelada a la vila.
L’última parada d’aquest ruta és al carrer Jacint Verdaguer, a l’edifici de la [14] Federació Obrera. La Federació Local de Societats Obreres de Molins de Rei es va formar l’any 1915 amb l’objectiu d’aglutinar la Llar Obrera, l’Aliança de l’Obrer Paleta i la Societat d’Agricultors. Molt aviat, les seves iniciatives socials, mutualistes i sindicals la van convertir en un referent a la vila i a la comarca. L’edifici va ser projectat per Cèsar Martinell, arquitecte conegut sobretot pels seus projectes per a cooperatives agràries, com ara la de Pinell de Brai, a la Terra Alta. Espoliat als seus propietaris per les autoritats franquistes un cop acabada la Guerra Civil, fou retornat als seus hereus i a la vila de Molins de Rei l’any 1998. Des de l’any 2012, i després d’una important rehabilitació i adequació d’usos, l’edifici he esdevingut un important centre cívic de la vila de Molins de Rei.
Descarregar la guia de l’itinerari de Patrimoni històric