Donació de la Sra. Mercè Balaguer Ros – Família Vila Balaguer “Cal Lluís de les eres”
Castell situat d’alt d’un turó, molt proper al riu Llobregat i dins de la serra de Collserola, forma part del municipi de Molins de Rei, al Baix Llobregat, i és a poca distància de l’antiga parròquia de Santa Creu d’Olorda.
Les primeres notícies documentades del Castellciuró daten del segle x, quan era una fortalesa defensiva del terme d’Olorda, la qual es trobava relacionada amb el conjunt de castells i fortaleses que, en l’època altmedieval de la Marca Hispànica, vigilaven, controlaven i protegien el territori de la vall del Llobregat. Finalitzats els conflictes bèl·lics, els temps de pau van propiciar noves dinàmiques socials i econòmiques. Al segle xiv, la fortalesa es va convertir en un castell termenat, el qual presidia el territori i controlava les terres adjacents.
En el decurs dels segles, els diferents propietaris del Castellciuró van anar adaptant els seus usos i funcions a les necessitats de cada època. Es poden identificar restes de diferents cronologies, com per exemple: uns paraments d’opus spicatum del segle x, la torre circular i l’habitació al costat del mur de les espitlleres del segle xi, i restes de les reformes d’època gòtica. Al Museu Municipal de Molins de Rei es conserven fragments de ceràmica d’una cronologia que oscil·la entre els segles x i xix, a més d’altres objectes procedents del castell.
L’any 1949 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
El lloc de Ciuró
998. S’ha identificat el lloc on hi ha l’actual Castellciuró amb la preromànica “turris de Guadallo”, una fortalesa esmentada en una definició de límits de l’any 988 en el terme d’Olorda. Aquesta torre Guadall se situava en el límit nord d’un alou que Ènnec Bonfill permutà amb el monestir de Sant Cugat.
1142. Apareix el nom de Cedró, “l’olivari de Cedró”, com a cognom d’Oliver de Cedró en un document de donació de terres atorgat per Ponç Guerau d’Olorda a la seu de Barcelona.
1162. L’alou de Ciuró pertanyia a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
1208. Els frares hospitalers el donaren al rei Pere el Catòlic. A partir d’aquest moment, el rei administrà la senyoria de Ciuró i la vila de Molins de Rei, de manera que les terres de l’antic alou s’integraren dins el terme de la vila.
El domini de Ciuró
1321. El domini de Ciuró va ser separat de Molins de Rei per la comtessa de Pallars i venut a carta de gràcia a Pere Noguera, ciutadà de Barcelona. Ciuró passà a Constança de Noguera, filla de Pere.
1361. El testament de Constança deixa al seu nét Francesc de Castlarí la casa Ciuró.
La casa de Ciuró era una hisenda o gran propietat agrícola composta de diferents parts. El centre de l’heretat era la torre, edificació fortificada que, segons el document de venda, es trobava en bon estat, era habitada i tenia el celler ple de bótes de vi. En l’entorn immediat hi havia l’antiga reserva senyorial: cinc peces de terra que explotava directament el propietari. La resta eren tinences cedides a pagesos. Completaven la propietat diverses peces de terra, majoritàriament vinya, esparses pel terme de Molins de Rei i per la parròquia de Santa Creu d’Olorda.
1367. Francesc de Castlarí va vendre la casa Ciuró a Berenguer de Relat, senyor de Molins de Rei, pel preu de 16.000 sous. La reintegració del domini de Ciuró significà una ampliació dels drets del senyor de Molins de Rei.
Castell termenat
1368. El rei Pere el Cerimoniós concedí que la casa de Ciuró fos considerada com a castell termenat. Així, el rei va concedir a Berenguer de Relat les prerrogatives, drets i honors de què gaudien els nobles, cavallers i senyors de castells termenats. A més, es van incloure dins el terme jurisdiccional del nou castell els masos de la parròquia de Santa Creu d’Olorda.
1432. Pere de Relat va vendre al seu cunyat, Jaume de Sos, el Castellciuró per 1.501 lliures. Pere havia fet fallida i venia propietats per pagar deutes, però sempre intentà que quedessin dins la família.
1439. Joana Sapera, esposa de Pere de Relat, va recomprar el castell d’Olorda i Castellciuró a Lleonard de Sos, fill de Jaume de Sos. Van deixar el castell de Castellciuró en herència al seu fill.
1533. Lluís Desvalls i Relat (fill de Lluís Desvalls i Francina Relat) va vendre el Castellciuró, el d’Olorda i els censos de la vila i horta a Hipòlita Roís de Liori, comtessa de Palamós i senyora de Molins de Rei, al preu de 7.600 lliures. En aquest moment, el Castellciuró passà a mans de la família Requesens. En el document de venda consten també com a compradors l’hereva universal de Lluís de Requesens, Estefania de Requesens, i el seu marit, Juan de Zúñiga.
1549. Lluís de Requesens, fill d’Estefania, pren possessió de l’herència de la seva mare.
1573. Castellciuró passa a mans de Mencia de Requesens, qui es va casar dues vegades. En morir, l’any 1618, va sorgir una disputa pels drets entre els seus dos fills primogènits. Els drets i l’administració de la baronia foren segrestats per disposició reial.
1625. Lluís Fajardo és nomenat hereu legítim dels Requesens i rep tots els drets sobre la baronia de Molins de Rei.
1718. En un capbreu datat en aquest any, hi habitava Jaume Casas i la seva família.
Posteriorment Castellciuró passà a mans de diferents propietaris, fins que, des de l’any 1971, forma part de la vila de Molins de Rei, cosa que va ser possible gràcies a l’acte de donació, generós i desinteressat, de la Sra. Mercè Balaguer Ros dels vestigis històrics i el terreny on s’alça el CastellCiuró, moguda per l’estimació que tenia a la vila.