Indret que ens recorda la figura d’un pagès, agrònom, polític, cooperant i ciutadà compromès. Home estimat i excepcional.
En Jaume Garriga i Pujol va néixer el març 1953 i ens deixa el juny del 2021. Tenia poc més de 68 anys. Era el noi de Cal Negre. Hom recordava que ja d’infant, abans d’anar a l’escola, passava pel tros a ajudar el pare a collir enciams i altres verdures. Eren els anys seixanta, anys de llargs silencis. Explicava que, a la barraca del camp, hi trobava en Gabriel Vives i Roig i n’Anton Tutusaus i Perals dos homes molt grans que també hi feinejaven, tot parlant d’allò que no es volia que se sabés, pel Jaume això va ser la seva veritable universitat. Eren encara anys de puixança per a l’agricultura del Baix Llobregat. Tot va ajudar perquè ell prengués la decisió de dedicar-se a l’agricultura però ensems cercant horitzons més enllà de l’explotació familiar.
A la dècada dels setanta es va graduar com a Enginyer tècnic agrícola. Un cop jubilat i fent de pagès va fer un Màster d’agricultura ecològica.
La seva sensibilitat i preocupació per les qüestions mediambientals eren paleses i va participar activament en la transformació del sector fitosanitari.
Va participar en les primeres reunions embrionàries del que seria la Unió de Pagesos del Baix Llobregat. Anys bulliciosos de la transició, Congrés de cultura catalana, renaixença d’institucions. Ell volia ser a tot arreu.
La seva vida professional es va moure, bàsicament, sota aquests noms: Migjorn (Delta del Ebre) / República del Txad / IRTA (Amposta) / LAINCO (Rubí, dos cops) a més d’altres col·laboracions més breus.
Quan va acabar la carrera va anar al Delta de l’Ebre com a treballador en pràctiques a l’empresa Migjorn, allà féu de responsable del seguiment de les moltes proves de les hortalisses. Rigorós i responsable, generava confiança.
La seva vida de col·laborador en l’àmbit social el va portar al Txad on va estar un parell d’anys desenvolupant tasques de tècnic cooperant d’Intermón Oxfam. Ho resumia dient que Els ensenyava a ser bons pagesos.
Així va complir amb escreix el seu afany per contribuir a un món millor.
Va entrar per primer cop a LAINCO l’any 1979, empresa del ram fitosanitari d’on va ser tècnic d’assaigs i hi tornaria el 1998 com a cap d’assaigs agrícoles viatjant arreu del món, col·laborant amb el Parc Agrari del Baix Llobregat, amb l’Agrupació de defensa vegetal del Baix Llobregat d’horta i fruita. A LAINCO va participar a les Jornades tècniques agrícoles de Molins de Rei i a les l’organització de les Jornades tècniques agràries de la Fira de la Candelera.
El 1990 va treballar a l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) en el seu estimat marc del Delta de l’Ebre. I posteriorment, tornà al Baix Llobregat, contractat per Agroxarxa-Unió de Pagesos. Més tard, treballà al Delta del Llobregat com a tècnic especialista en una Agrupació de defensa vegetal (ADV) d’horta.