El projecte de l’AMB i l’Ajuntament de Molins de Rei, amb la col•laboració d’Aigües de Barcelona, busca recuperar la biodiversitat d’aquest espai.
L’actuació vol utilitzar aigua regenerada a l’EDAR/ERA de Sant Feliu de Llobregat, una solució sostenible que permet reservar l’aigua potable per a ús de boca.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Ajuntament de Molins de Rei, amb la col•laboració d’Aigües de Barcelona, estan treballant en la posada en marxa d’un projecte de restauració ambiental en l’àmbit del riu Llobregat, que busca reutilitzar aigua per recuperar uns antics aiguamolls, actualment secs, augmentar-ne la biodiversitat i millorar-ne el paisatge.
Aquesta actuació pretén fer servir l’aigua regenerada que surti de l’estació de depuració d’aigües residuals (EDAR) de Sant Feliu de Llobregat, on es tracten les aigües residuals de Molins de Rei i d’altres municipis propers, per alimentar els aiguamolls, mitjançant una nova canalització. El projecte, que té un cost total estimat de 150.000 €, es finançarà amb el Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG) de l’AMB, que rep un finançament del 50 % per part de l’AMB i l’altre 50 % per part dels ajuntaments. També rebrà una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
Actualment, Aigües de Barcelona està fent l’estudi hidrològic de l’aqüífer per conèixer l’impacte de la utilització d’aigua regenerada.
La llacuna d’aigua dolça més gran del Baix Llobregat
Situats sobre un antic meandre del riu, els aiguamolls de Molins de Rei són una zona humida protegida molt característica d’aquest espai fluvial. El meandre original es va convertir en una gravera l’any 1969, coincidint amb la construcció de l’autopista B-23. Degut a l’extracció d’àrids, es van perdre les graves permeables i es van acumular llims que van impermeabilitzar el sòl, degradant la zona.
L’any 1995 es van crear els aiguamolls amb la finalitat de recuperar la zona humida i minimitzar l’impacte de les crescudes del Llobregat. El projecte va aconseguir conservar la vegetació de ribera, diversificar l’ecosistema fluvial, crear una zona de repòs per a la fauna silvestre i minimitzar l’impacte de les avingudes del riu.
Amb el pas del temps, l’erosió va fer que les basses originals perdessin la seva impermeabilitat. S’hi va instal•lar un sistema per al bombament intensiu d’un gran volum d’aigua per compensar la que es filtrava al subsol. Els episodis de sequera provocats pel canvi climàtic també van augmentar la necessitat d’aigua bombada, justament en moments en què era un recurs molt escàs. La situació es va fer insostenible, tant pel consum d’aigua i energia com per les despeses econòmiques municipals que se’n derivaven.
L’ús d’aigua regenerada aportada pel nou projecte suposarà una manera molt més sostenible de mantenir els aiguamolls, ja que estalviarà, respecte al sistema de bombes, una gran quantitat d’energia i d’aigua potable, que cal reservar per a ús de boca.
Es preveu tenir enllestit l’estudi hidrològic de l’aqüífer abans de l’estiu. Una vegada validat pel Departament de Salut, es redactarà un projecte que es desenvoluparà aquest any. En aquest supòsit, les obres començarien el 2024.
La restauració dels aiguamolls busca, com a objectiu últim, augmentar la biodiversitat faunística i florística, recuperant la vegetació de ribera i afavorint la reproducció d’invertebrats, amfibis i peixos. Algunes de les espècies, tant autòctones com migratòries, de les quals es vol propiciar el retorn a la zona, són l’ànec collverd, el bernat pescaire, el martinet blanc, el rossinyol o la boscarla.