El rector de la UB, Joan Guàrdia, i l’alcalde de Molins de Rei, Xavi Paz, han signat l’acord per crear la nova càtedra UB d’estudis del Renaixement a Molins de Rei. Entre els objectius de la càtedra hi ha aprofundir en l’estudi i la divulgació d’aquest període històric i la seva importància en el territori català, que les darreres investigacions estan posant en valor. La càtedra pretén igualment impulsar la recerca i difusió de la història en concret de la població de Molins de Rei.
La càtedra vol ser un lloc de trobada pluridisiciplinar de diferents àmbits de recerca. Entre les seves possible activitats hi ha l’atorgament de beques, seminaris, trobades científiques, premis a treballs de recerca i activitats de divulgació, entre d’altres. Des de la càtedra, per exemple, es participarà en les activitats que cada novembre celebra l’Ajuntament de Molins de Rei amb motiu de l’estada de l’emperador Carles V en aquesta localitat el 1519. En aquest sentit, esdevindrà també un element important per dotar de contingut científic el Museu del Renaixement.
Durant l’acte de signatura, el rector de la UB, Joan Guàrida, ha assenyalat que “la càtedra és una mostra de la vinculació de la UB amb l’àrea metropolitana de Barcelona com a ecosistema de coneixement, innovació i transferència”. Concretament, l’acord impulsa Molins de Rei en tant que ciutat de cultura i universitat. Al mateix temps, ha remarcat que “la universitat té un paper clau en l’estudi, conservació i difusió del patrimoni” i com això té lloc mitjançant els mecanismes de participació que la ciència oberta i la ciència ciutadana fan possibles.
En la seva intervenció, l’alcalde de Molins de Rei, Xavi Paz, ha afirmat que “la nostra intenció és impulsar el Renaixement des de Molins de Rei, de la família Requesens i la seva rellevància històrica. El coneixement i la difusió de la nostra història és cabdal, i busquem aliances solvents. Tenim la sort de comptar amb institucions de prestigi com són la UB i el MNAC”.
Actualment, a la UB hi ha professorat que investiga sobre el període del Renaixement des d’àmbits diversos com la Filologia, la Història de l’Art, la Història, o el Dret. La càtedra potenciarà la presència dels estudis científics sobre el Renaixement català en l’àmbit internacional, ja sigui en congressos i reunions científiques o en les publicacions internacionals indexades amb especial atenció a joves investigadors i investigadores que estiguin iniciant la seva activitat.
El Renaixement, el període històric que des de finals del XIV a començaments del segle XVII, suposà un procés de canvi que abraçà les formes de pensament religiós i laic, l’ordenació de la societat, especialment la urbana, i noves formes estètiques, culturals i polítiques. És també un període que a nivell català i europeu va viure profunds canvis en el mapa del continent i la primera formulació de l’actual idea d’Europa. En el cas de Catalunya, la construcció del relat històric s’havia fet fins fa pocs anys ignorant aquest període. Les obres d’Eulàlia Duran, antiga catedràtica de la UB, sobre la cultura literària, o els treballs més recents sobre la construcció de les drassanes i el Barri Gòtic de Barcelona han posat a la llum que en realitat va haver una vigorosa activitat creativa vinculada a la cultura del Renaixement.
Pel que fa a Molins de Rei, es conserva el testimoni de l’antic Palau de Requesens alçat al segle XV. Es tracta d’un llinatge, el dels Requesens, els propietaris i senyors de la baronia i actualment el Palau està catalogat com a Bé Cultural d’interès Nacional (BCIN). En el Palau s’hi van allotjar importants personalitats, monarques i les seves famílies, així com Ferran el Catòlic (Ferran II d’Aragó), Felip II i el mateix Carles V, tant quan era rei, com quan era emperador. De fet, va rebre el seu nomenament com a emperador quan estava a Molins de Rei. Actualment, tot i que molt transformat per nombroses intervencions que s’hi han realitzat a través dels segles, el Palau de Requesens s’ha convertit en un referent local i símbol d’un llegat que projecte la història de la nostra vila més enllà de l’àmbit local.