En un acte molt emotiu que va tenir lloc el passat dia 11 de desembre al Foment Cultural i Artístic, Tomàs Alcoverro va recollir de mans de l’alcalde de Molins de Rei, Xavi Paz, el títol de Fill Adoptiu de Molins de Rei.
El Ple de l’Ajuntament de Molins de Rei celebrat el dijous 25 de novembre de 2021 va acordar per unanimitat l’aprovació de la concessió del títol de Fill Adoptiu de Molins de Rei al Sr. Tomàs Alcoverro Muntané.
El lloc escollit per celebrar l’acte d’entrega del títol de Fill Adoptiu va ser el teatre del Foment Cultural i Artístic, i el periodista Jordi Hurtado va ser l’encarregat de moderar l’acte.
Durant l’acte es va projectar un vídeo, d’una durada de 5 minuts, de la pel·lícula La Dolce Vita, acompanyat de la formació Andreu & The Spinoffs, que varen interpretar en directe una part de la banda sonora d’aquesta pel·lícula. Després, en acabat, va projectar-se un vídeo al·legòric d’uns 4 minuts sobre Tomàs Alcoverro, narrat amb la veu d’en Lluís Posada.
Cal destacar que durant l’acte van produir-se diverses intervencions, com la Glossa al nou fill adoptiu de la vila, a càrrec de Guillem Urbà i actual propietari de la casa del carrer Puigcerdà on va viure en Tomàs Alcoverro; la càpsula informativa a càrrec del Sr. Jaume Peral, director general de Negoci Audiovisual del Grup Godó; la intervenció a càrrec del Sr. Plàcid Garcia-Planas, cap de la secció Internacional de La Vanguardia; la intervenció a càrrec del Sr. Caries Duarte, filòleg, escriptor i poeta i amic de l’homenatja’t; la lectura de poemes a càrrec del Sr. Josep-Miquel Servia, poeta i amic de l’homenatja’t i la intervenció a càrrec del Sr. Jordi Juan, director de La Vanguardia.
Biografia de Tomàs Alcoverro
Tomàs Alcoverro Muntané va néixer a Barcelona el dia 4 de novembre de 1940.
De ben jove va passar molts estius a Molins de Rei, en una casa de l’actual carrer de Puigcerdà, de la qual en guarda molts bons records, tal com posa de manifest en el seu darrer llibre Tot està per dir.
Després de llicenciar-se en Dret a la Facultat de Barcelona (de la qual esdevindria més tard professor ajudant) i en Periodisme, a Madrid, i havent col·laborat en diferents diaris i revistes, va iniciar la seva trajectòria professional, que s’ha desenvolupat majoritàriament a l’estranger.
L’any 1965 ingressa a la secció de política internacional de La Vanguardia, de la qual ha estat corresponsal primer a Beirut, després a París i Atenes, per tornar novament a Beirut, on ha estat el degà dels periodistes estrangers, ja que ha enviat durant cinc dècades prop de nou mil cròniques.
Al llarg de la seva vida professional ha estat testimoni de grans esdeveniments succeïts a l’Orient Mitjà: la Guerra dels Sis Dies (1967), la guerra jordanopalestina, l’enterrament de Nasser (1970), la guerra araboisraeliana (1973), la intervenció militar turca a Xipre (1974), la guerra civil libanesa (1975-1990), la revolució khomeneinista d’Iran (1979), les intifades palestines, les invasions nord-americanes a l’Iraq, les anomenades primaveres àrabs, la desastrosa explosió en el port de Beirut… També, en el període com a corresponsal a París, li va tocar cobrir les negociacions del Govern d’Adolfo Suárez amb el president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, el M.H. Sr. Josep Tarradellas, al qual va acompanyar en el seu viatge de tornada: primer, a Madrid i després, a Barcelona.
Al marge de la seva activitat periodística, Alcoverro és autor de diversos assaigs i cartes, traductor i col·laborador de canals de televisió i cadenes de ràdio, així com conferenciant i titular del bloc Diario de Beirut. Protagonista del documental Tomàs Alcoverro entre Orient i Occident, emès per TV3, és autor de mitja dotzena de llibres de cròniques sobre els enrevessats conflictes de l’Orient Mitjà, que coneix com ningú, i de dos, en català: Un barceloní a Beirut, sobre la ciutat que el va veure néixer i que també reclama com a pròpia, i el ja esmentat Tot està per dir, en el qual estableix un diàleg amb el seu amic també periodista Plàcid Garcia Planas per fer un repàs a la seva apassionant trajectòria vital, que l’ha portat a obtenir diverses condecoracions (Encomienda de Isabel la Católica, Encomienda del Mérito Civil i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya) i premis com el Godó, Gaziel i Cirilo Rodríguez, entre d’altres.
Malgrat aquesta activitat agitada i cosmopolita, Alcoverro, a través de les seves arrels familiars, per part de la seva mare, i de les amistats conreades durant les seves estades a Molins de Rei, ha mantingut sempre els vincles amb la nostra vila, dels quals sempre ha manifestat sentir-se’n orgullós i que aprofita per renovar amb noves visites sempre que en té ocasió.